Gaspar Coll Rossell és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona —UB— (1992), professor titular d’història de l’art medieval per la UB (1995), membre del grup consolidat de recerca EMAC. Romànic i gòtic (Generalitat de Catalunya, AGAUR 2009, SGR 1416; AGAUR 2014, SGR 716) i delegat del rector com a comissionat responsable del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials i l’impuls científic (des del gener del 2014). Prèviament fou cap d’estudis de l’ensenyament d’història de l’art de la UB (1988-1994), vicedegà de la Facultat de Geografia i Història (1994-1995), adjunt de planificació i ordenació acadèmica al vicerectorat de política acadèmica i convergència europea a la UB (2005-2008), director del Departament d’Història de l’Art de la UB (2009 - gener 2014) i delegat del rector per al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (2012 - gener 2014). Obtingué el Premis Extraordinaris de Llicenciatura (1985) i el Premi Extraordinari de Doctorat (1992).

És autor de diversos articles i monografies, entre els quals cal destacar Manuscrits jurídics i il·luminació. Estudi d’alguns còdexs dels Usatges i Constitucions de Catalunya i del Decret de Gracià. 1300-1350 (Barcelona, Curial / Abadia de Montserrat, 1995), derivada de la seva tesi doctoral, així com les contribucions a obres com el Dictionnaire critique d’iconographie occidental (Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2003), la col·lecció «L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura», vol. i (2005) i «Arts de l’Objecte» (2008) i els simposis d’EMAC, El Trecento en Obres (2009), Contextos 1200 i 1400 (2012) i Art Fugitiu (2014).