ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Bastardes i Parera, Rafael
Barcelona, 1912 - Barcelona, 8 de gener de 1997

Àrees de treball: Art romnic

Rafael Bastardes (o Bastardas) i Parera era fill del polític republicà Albert Bastardas i Sampere —que, entre altres càrrecs, va ser alcalde de Barcelona l’any 1909, vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya l’any 1932— i de Dolors Parera i Bisbal, hereva de les destil·leries Parera. Va ser també germà del llatinista i romanista Joan Bastardas i Parera.

La seva tasca intel·lectual —a més de ser advocat— va tenir una doble vessant, com a artista i com a historiador de l’art. Va realitzar els estudis de pintura i dibuix en diferents acadèmies de París i Barcelona. Va pertànyer al Cercle Maillol i va participar de les sessions del Real Círculo Artístico. L’any 1972 es va associar al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va ser pintor, escultor i dibuixant, amb una obra eclèctica: va fer obra figurativa, va cultivar la pintura abstracta i va realitzar obres assimilables a l’art pop. Durant les dècades de 1940 i 1950 va participar en diverses exposicions.
  El treball que va realitzar com a historiador de l’art va ser ampli, variat i fecund. Es va centrar en la investigació de l’art romànic català i és autor de diferents llibres i articles. Es va especialitzar en les figures medievals del Crist crucificat, tema respecte del qual sobresurten els treballs La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977), amb el qual va rebre el premi Josep Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (1976); Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), i Els davallaments romànics a Catalunya (1980), entre d’altres. Sovint hi aportava informacions i material inèdit, de gran valor per al coneixement de les obres.
  Va publicar articles principalment a la revista Quaderns d’Estudis Medievals, entre els quals es poden destacar els títols «El crucifix de Banyoles» (1981), «Gilgamès i els capitells romànics» (1982), «La Majestat de Montgarri» (1982) i «Les majestats nues a Catalunya» (1987). Bona part dels seus treballs també es van publicar a l’obra Catalunya romànica. Tots són investigacions en què l’autor es documenta en profunditat sobre l’obra i se centra sobretot en les qüestions estilístiques, que són les que principalment va tractar en aquests articles.


Meritxell Ni

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí