Com a investigadora, es va especialitzar al principi en temes relacionats amb la fortuna crítica dels artistes, la recepció de la pintura del segle d’or a Europa i els viatgers dels segles xviii i xix. En aquest àmbit ha estat comissària de l’exposició «Imatge romàntica d’Espanya» (Madrid, 1981; Barcelona, 1982), autora de «La fortuna de Murillo (1682-1900)» (Sevilla, 1989 i 2018), Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la pintura española del Siglo de Oro (Madrid, Alianza Editorial, 1991) i «Les origines du Musée du Prado», en col·laboració amb Javier Portús, a Manet Velázquez. La manière espagnole au xixe siècle (Museu d’Orsay, París, 2002; Museu Metropolità d’Art, Nova York, 2003).
Ha estudiat els pintors catalans dels segles xix i xx: Joan Miró —«Joan Miró. Descubrir el mundo» (Madrid, 1990)— i Marià Fortuny (Munic, 1991). Com a part de l’interès per les relacions entre pintura i fotografia, va plantejar el naixement de la fotografia de guerra coincidint amb la crisi de la pintura del mateix tema, entorn La batalla de Tetuan de Marià Fortuny i les fotografies d’Enrique Facio a l’Àfrica, a «¡Matad a todos los testigos! Contra la pintura de historia» (Madrid, 1991-1992).
Des dels anys noranta treballa la història de la fotografia i és una de les autores de la Historia general de la fotografía (Madrid, Cátedra, 2006), coordinada per M. Loup Sougez. En aquest àmbit, els seus estudis tenen un interès especial pel segle xix, com es pot veure a «José Spreafico, Enrique Facio y Sabina Muchart. Nuevos datos sobre fotógrafos malagueños del siglo xix y principios del xx» (Màlaga, 2005/2006); les dones fotògrafes, com es pot veure a «De Olot a Málaga. La fotógrafa Sabina Muchart Collboni» (Girona, 2004); «Investigación sobre una fotógrafa que trabajó en España en el siglo xix. La Señora Ludovisi» (Girona, 2008); i els retratistes barcelonins, per exemple «Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica “Napoleón”» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2007); «Los estudios de fotografía en la Barcelona de fin de siglo. Audouard y Napoleón» (Barcelona, 2007); «Jean Oscar Audouard Lamieussen» (Girona, 2010), i «Un antic estudi de retrat», a L’estudi “Fotografia Daguerre” de Sants (Barcelona, 2014). Ha comissariat l’exposició «Els Napoleon. Un estudi fotogràfic» (Barcelona, Arxiu Fotogràfic, 2011), les relacions entre fotògrafs de diferents països a «Fotógrafos alemanes en España en el siglo xix» (Munic, Leipzig, 2007), les relacions entre fotògrafs i teatre «Postals i teatre. Miguel Figuerola Aldrofeu, Fialdro» (Barcelona, 2009) i «Del escenario a la galería del fotógrafo. El mito de Sarah Bernhardt» (Barcelona, 2011; amb Núria F. Rius). Sobre fotògrafs aficionats, ha publicat el llibre Xocolata, ciutat i pantorrillas. Fotografies de Carles Fargas i Bonell (1912-1938) (Saragossa, 2011; amb Núria F. Rius). Sobre els primers anys de la fotografia, ha publicat «Barcelona i la daguerreotípia», a El daguerreotip. L’inici de la fotografia (Barcelona, 2014; amb Jep Martí Baiget); «Devots de la Mare de Déu de la sola. El daguerrotipo comercial en España», a Pep Benlloch i Miguel García Cárceles, El triomf de la imatge. El daguerreotip a Espanya (València, 2017); «La primera geografia fotogràfica de Barcelona (1839 - 1860)», a Jorge Ribalta (ed.), Barcelona. La metrópolis en la era de la fotografía, 1860-2004 (Barcelona, 2016, amb Jep Martí Baiget), i «Ramon Alabern i Moles (1811-1888)», a Alabern. Fotografia a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 30 de maig de 2017). Sobre col·leccionisme fotogràfic, ha publicat «Col·leccions de fotografia a Catalunya», a Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (ed.), Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la historia del patrimoni artístic de Catalunya (Barcelona, 2015). |
