Salvador Aldana Fernández és doctor en història de l’art per la Universitat de València. Ha estat catedràtic titular d’història de l’art a l’Escola de Professorat de la Universitat de València i professor adjunt d’història de l’art a la mateixa universitat. També fou director de l’Escola de Professorat de la Universitat de València i, dins d’aquesta, director del Departament d’Història de l’Art. Fou president de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, on exercí també com a bibliotecari i arxiver i en fou membre numerari. És acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla i de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis de Saragossa. És membre del comitè d’art de l’Institut Italià per a la Gràfica dels Drets d’Autor (Torí, Itàlia) i membre de l’associació Forschungskreis für Symbolik (Universitat de Salzburg, Àustria).
  Entre altres mèrits vinculats a la recerca, ha estat becari de nombroses institucions, com ara la Universitat de València o la Fundació Lázaro Galdiano de Madrid. Obtingué el premi extraordinari de llicenciatura i dedicà la tesi doctoral a Pintores valencianos de flores. Obtingué el Premi Senyera d’Investigacions Històriques de l’Ajuntament de València i el Premi d’Honor al Mèrit Cultural de la vila de Pedreguer (Alacant). Fou director i organitzador del Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano, membre de la Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana i director i coordinador de Monumentos Desaparecidos de la Comunidad Valenciana (València, Alacant i Castelló de la Plana) del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Ha publicat un nombre ingent d’articles en revistes, com ara Archivo de Arte Valenciano, Arbor, Goya, Archivo Español de Arte, Bellas Artes, Traza y Baza, Anales de Historia del Arte i Cuadernos de las Cátedras de Historia de la Escuela de Profesorado de la Universidad de Valencia, entre d’altres. Ha impartit nombroses conferències a València, a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, al Museu del Prado i a diverses universitats, ateneus, entitats bancàries i ajuntaments.
  Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen Antonio Gilabert (1955); La expresión en los retratos de Velázquez (1961); Guía abreviada de artistas valencianos (1970); Pintores valencianos de flores (1970); El ceramista Llorens Artigas (1971); Guía artística de la Real Capilla de los Desamparados de Valencia (1971); El escultor Esteve Edo (1975); Simbología de la Lonja de Valencia (1977); Historia general del arte (1979); Antonio Gilabert. Nuevas aportaciones (1986); José Esteve Edo (1988); La Lonja de Valencia (1988); El magisterio artístico de Ernesto Furió (1990); El Palacio de la “Generalitat” de Valencia (1992); Homenaje a Ernesto Furió (1992); La Lonja (1994); El Palau de la Generalitat Valenciana (1995); La Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. Historia de una Institución (1998); Valencia. La ciudad amurallada (1999); Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana (volums de València i Alacant); Discursos académicos de arquitectura i sobre arte y belleza (2001); Los judíos de Valencia. Un mundo desvanecido (2007), i «La Biblioteca Histórica de la Real Academia de San Carlos», a Román de la Calle, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos en la Valencia ilustrada (2009).
  També és autor de pròlegs i introduccions a diversos estudis, i també de catàlegs d’exposicions. Ha realitzat nombrosos articles sobre art a la premsa escrita. Pel que fa a l’obra creativa, ha realitzat diferents exposicions fotogràfiques i ha conreat la novel·la històrica i la poesia.