Francesc de Bofarull i Sans va estudiar dret i diplomàcia i va succeir el seu pare Manuel de Bofarull i Sartorio a la Direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i va col·laborar en l’Exposició Universal de París (1900) amb treballs sobre la fabricació del paper durant l’edat mitjana.

Fou un dels pioners en el calc i la classificació de filigranes a Catalunya. Entre les seves obres destaquen Bibliología (1890), El testamento de Ramon Llull (1899), Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901) i Los animales en las marcas del papel (1910). Aquesta darrera publicació havia de ser el primer volum d’una col·lecció sobre marques d’aigua, la qual havia acordat de publicar amb l’impressor Oliva, però finalment no va tenir continuïtat.