Josefina Planas Badenas és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i és catedràtica d’història de l’art medieval a la Universitat de Lleida, des del desembre del 2002, on exerceix com a professora des de l’any 1992. Anteriorment, havia impartit classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1992). Ha estat coordinadora de la Unitat Departamental d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida (1995-1997) i membre del comitè assessor encarregat d’elaborar el projecte museogràfic del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Des de l’any 2008 és professora integrada al Col·legi de Doctorat de la Facultat de Conservació dels Béns Culturals de la Universitat de la Toscana, a Viterbo (Itàlia). És membre de la Società Internazionale di Storia della Miniatura, amb seu a Florència des de l’any 1998. Ha format part del comitè editorial de la revista Imago Temporis. Medium Aevum (2007-2010) i des de l’any 2011 és membre del comitè editorial de la revista Alumina. Pagine Miniate, publicada a Pàdua. Ha participat com a assessora a l’organització de les exposicions «Medieval manuscript treasures» (The Hispanic Society of America, 1993-1994) i «El martirologi. Un llibre miniat entorn del 1400» (Museu d’Art de Girona, 1993). Ha estat coordinadora de la catalogació dels fons artístics de la Seu Nova de Lleida (1995-2001).

Com a investigadora, s’ha especialitzat en l’estudi de temes relacionats amb llibres il·luminats. Des dels inicis de la seva trajectòria professional, ha tractat de perfilar la producció artística del pintor i miniaturista Rafael Destorrents mitjançant la incorporació d’obres inèdites d’aquest artista: «El Misal de Santa Eulalia» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 1984), «Rafael Destorrents. Una miniatura inédita en un Libro de Horas del Museo episcopal de Vic» (D’Art, Barcelona, 1988), «La miniatura catalana en los inicios del siglo xv. Análisis de un códice escurialense» (Reales Sitios, Madrid, 1991) i «Rafael Destorrents y unos membra disjecta conservados en la Fundación Lázaro Galdiano» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 1999). Un altre artista objecte dels seus estudis ha estat Bernat Martorell, ja que ha distingit per primera vegada la intervenció de dues mans en el Saltiri - Llibre d’hores conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: «Bernat Martorell y la iluminación del libro: una aproximación al Libro de horas del Archivo Histórico Municipal de Barcelona» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 1991). Ha incorporat, al patrimoni artístic català i de l’antiga Corona d’Aragó, manuscrits mal classificats o ignorats per la bibliografia: «Un ejemplar del “Regimine principum” en la biblioteca de Pedro Fernández de Velasco, conde de Haro», a Lecturas de historia del arte (Vitòria, Instituto Municipal de Estudios Iconográficos Ephialte, 1994); «Le Pontifical de Gerone. La seconde phase du style International en Catalogne», a Flanders in a European perspective. Manuscript illumination around 1400 in Flanders and abroad (Lovaina, Peeters, 1995), i «Un códice inédito conservado en el Archivo Capitular de Zaragoza y su filiación con el gótico Internacional de la Corona de Aragón», a La miniatura y el grabado de la baja edad media en los archivos espanyoles, dirigit per M. Carmen Lacarra (Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012). Ha identificat diversos manuscrits il·lustrats a la fortalesa de Peníscola: «Un manuscrito desconocido perteneciente a la biblioteca pontificia de Pedro Martínez de Luna» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 2011).
  Les seves inquietuds intel·lectuals han afavorit l’anàlisi iconogràfica de temes suggeridors pel seu caràcter interdisciplinari: «La imatge de la dona als inferns gòtics catalans» (D’Art, Barcelona, 1989) i «El caballo astrológico en el Tratado de albeytería de Manuel Dieç» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2012). Ha mostrat una visió més àmplia d’aquest darrer tema en l’article «The zodiac and the stars in a treatise on veterinary medicine of the Crown of Aragon» (Manuscripta Orientalia, Saint Louis, 2013).
  Com a conseqüència d’aquestes investigacions puntuals, ha escrit una sèrie de treballs que sintetitzen i renoven determinats períodes de la història del llibre il·lustrat als regnes medievals de la península Ibèrica: Libro del caballero Zifar (Barcelona, Moleiro, 1996); «Lecturas pías de los reyes. El libro de uso devocional durante los siglos del gótico», a Maravillas de la España medieval. Tesoro sagrado y monarquía (Lleó, Junta de Castilla y León / Caja España, 2001), i «Códices miniados en los reinos cristianos de la península Ibérica durante el siglo xiii», a Alfonso X el Sabio (Múrcia, Comunidad Autónoma Región de Murcia / Ayuntamiento de Murcia / Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2009). Amb referència als antics territoris de la Corona d’Aragó, ha escrit «La il·lustració del llibre en el gòtic tardà», a L’art gòtic a Catalunya. Pintura III, dirigit per Joan Sureda (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2006) i «La ilustración del libro en la Corona de Aragón en tiempos del Compromiso de Caspe. 1396-1420» (Artigrama, Saragossa, 2012).
  L’anàlisi dels llibres d’hores conservats a Catalunya, juntament amb el seu ús i la seva funció, apareixen reflectits a: «Plegarias iluminadas. Libros de horas conservados en bibliotecas catalanas» (De Arte, Lleó, 2007) i «Los libros de horas y la nueva sensibilidad religiosa a fines de la edad media», a Libro de horas de Gulbenkian (LA 135). Libro de estudios, amb la participació d’Aires A. Nascimento i Eberhard König (Lisboa-Madrid, Fundaçao Calouste Gulbenkian / A y N, 2009).
  És autora de diverses publicacions monogràfiques consagrades a l’estudi de llibres il·luminats a Catalunya, com ara El esplendor del gótico catalán. La miniatura a comienzos del siglo xv (Lleida, Universitat de Lleida, 1998), El Breviario del rey Martín I de Aragón. Un códice de lujo para el monasterio de Poblet (València, Universitat de València, 2009) i Libro de horas del obispo Morgades, volum d’estudis (Barcelona, Millennium Liber, 2009), que va aconseguir el segon Premio a los Libros Mejor Editados 2010, concedit pel Ministeri de Cultura. Va publicar, juntament amb Javier Docampo, Horae. El poder de la imagen. Libros de Horas en bibliotecas españolas (Madrid, Orbis Mediaevalis, 2016). També ha estat coeditora del catàleg Ars Sacra. Seu Nova de Lleida (Lleida, Ajuntament de Lleida, 2001) i del llibre Manuscrits il·luminats. L’escenografia del poder durant els segles baixmedievals (Lleida, Pagès, 2010).
  Ha participat en congressos nacionals i internacionals, entre els quals cal destacar el Thirtieth International Congress on Medieval Studies (Universitat de l’Oest de Michigan, Kalamazoo, 1995) i la Thirty-Eigth Annual Saint Louis Conference on Manuscript Studies (Universitat de Saint Louis, 2011), als EUA. A Europa, ha participat amb «Manuscript illumination around 1400 in Flanders and abroad» a l’International Colloquium (Lovaina, 1993); al seminari Savoir et pouvoir dans la péninsule Ibérique au moyen âge (Centre de Recerques Històriques de París, 2009); a tres congressos organitzats per la Società Internazionale di Studi di Storia della Miniatura celebrats a Urbino (1998), Florència (2005) i Pàdua (2010), i Pratiques religieuses et livres d’heures dans les sociétés d’Europe méridionale (xiiie - xvie siécles) (2011), organitzat per la Universitat d’Avinyó i de la Valclusa. Ha impartit conferències a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1994 i 1995); a la Universitat de València (2007); a la Institució Fernando el Católico de Saragossa (2008 i 2011); a la Universitat d’Udine (2010); a la Universitat de Roma La Sapienza (2010); al Museu Cívic Medieval de Bolonya (2010); al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat París-Sorbona (2010); a l’Institut d’Història de l’Art de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca (2011), i a la Universitat Palacky V d’Olomouc, a la República Txeca (2011), entre d’altres.