Antoni de Bofarull i de Brocà fou un intel·lectual polifacètic: historiador, escriptor, gramàtic i un dels impulsors de la Renaixença, molt vinculat a la restauració dels Jocs Florals, per bé que tenia una gran disparitat d’opinions respecte a Marià Aguiló, que ell considerava arcaista. Es llicencià en dret i les dues grans fites en la seva faceta literària són el recull de poemes romàntics catalans moderns Los trobadors nous (1858) i L’orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862), una novel·la històrica de caire romàntic influenciada per Walter Scott i Victor Hugo, la primera novel·la moderna en català, que il·lustrà el dibuixant i historiador Josep Puiggarí, amb litografies d’Eusebi Planas.

Com a historiador publicà diverses obres de gran envergadura, com ara Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-1878), com a resposta a l’obra similar de Víctor Balaguer, considerada excessivament romàntica, ja que Bofarull es basava en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, on començà a treballar el 1846 i assistia el seu oncle, Pròsper de Bofarull. També fou arxiver de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1858-1868), de la qual fou membre des del 1852.
  La història de l’art va ser un aspecte col·lateral de la seva vasta obra, i en aquest sentit cal esmentar Noticia de los objectos artísticos y bibliográficos que contienen las colecciones de D. José Carreras de Argerich. Redactada á consecuencia de lo que indica D. Antonio de Bufarull en su publicación (Barcelona, Impr. de J. M. de Grau y Ca., 1849), en la qual documenta una important col·lecció artística i bibliogràfica catalana posteriorment dispersa.
  De molta més magnitud és la seva obra Guia-cicerone de Barcelona, o sea, Viajes por la ciudad, con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artisticos, enterarse de todos los recuerdos y hechos historicos y saber el oríjen (Barcelona, Impr. del Fomento, 1847), ampliada posteriorment a Guía-Cicerone de Barcelona. Aumentado, corregido y vindicado. Viajes por la ciudad con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos; (…) de todos los recuerdos y hechos históricos y saber el origen de todas las tradiciones populares, pertenecientes á la misma (Barcelona, V. Castaños, 1855), que es tracta d’una guia de Barcelona, extremament documentada, fruit de l’erudició d’un autor avesat a cercar informació sòlida d’arxiu, i en la qual no deixa de comentar documentadament elements monumentals de la ciutat acabats d’enlairar, tot i que en altres casos passa per alt realitats incontestables, com el museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que només al·ludeix en tant que escola de belles arts que depèn de la Junta de Comerç.

Bibliografia sobre Antoni de Bofarull i de Brocà: Margalida Tomàs, «Bofarull i Brocà, Antoni», a Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012, p. 77-79).