Francisco Pérez Dolz es formà com a pintor, amb Vicent Castell i a les acadèmies de San Carlos, de València, i de San Fernando, a Madrid. Exercí, per oposició, de professor d’arts i oficis successivament a Granada, Toledo i Barcelona. Fou un artista polivalent: pintor, il·lustrador —dins un recarregament elegant derivat del Modernisme—, ceramista, creador de bàtik, compositor i comediògraf en català. Becat per l’Estat, va fer estades formatives a Anglaterra, Munic (Alemanya) i Haarlem (EUA). El 1923 esdevingué catedràtic de l’Escola d’Arts i Oficis i es traslladà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a la d’Arts i Oficis, on va ser professor de terme de tècnica i història de les arts decoratives (1926-1958) i auxiliar d’història de l’art (1943-1957).
  Fidel als seus orígens, bé que arrelat a Barcelona i vinculat familiarment a Cambrils, fou un col·laborador habitual del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, així com d’El Heraldo de Castellón.

En la seva obra escrita hi ha diversos manuals tècnics, com ara Tratado de técnica ornamental —en col·laboració amb Rafael Domènech i Gregorio Muñoz Dueñas— (Barcelona, M. Bayés, 1920), Manual de bàtik (Barcelona, Meseguer, 1925), Iniciación a la técnica de la pintura (Barcelona, Apolo, 1941), Pintura mural. Fresco, temples, encáustica, silicato, resinas (Barcelona, Meseguer, 1953) i Decoración manual de tejidos. Batik-decoración a pincel (Barcelona, Meseguer, 1954).
  També publicà monografies més properes a la història de l’art, com Introducción al estudio de los estilos (Barcelona, Apolo, 1940), El arte del tapiz y la alfombra en España (Barcelona, Ciba, 1952) o Historia y técnica de la cerámica (Barcelona, Meseguer, 1954). També abordà aspectes teòrics: Introducción a la teoría del arte. Iniciación en el conocimiento estético, técnico e histórico de las artes (Barcelona, Apolo, 1936), Teoría y prácticas ornamentales (Barcelona, Labor, 1937) i La Procesión de los «ismos». El momento actual del arte. Sobre los géneros de pintura (Barcelona, Meseguer, 1945), una revisió de l’evolució dels estils acabant amb els de l’avantguarda, que aborda amb certa condescendència. Traduí i edità el Tratado de la pintura de Cennino Cennini (Barcelona, Meseguer, 1950).
  Pronuncià diverses conferències com El arte de Meifrén en el paisaje español (Barcelona, Reial Cercle Artístic, 1941) o La pintura de Anglada-Camarasa (Barcelona, Reial Cercle Artístic, 1948), en les quals relacionava agudament l’obra del pintor amb l’estètica de Debussy, Ravel, Albèniz, Falla o l’Stravinsky de Le sacre du printemps.
  El seu fill fou el director de cinema Francesc Pérez-Dolz Riba.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Francisco Pérez Dolz (pàgina personal)