Jaume Soler i de Magriñà és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona (1981), i s’havia graduat en arts aplicades i oficis artístics a l’Escola Massana de Barcelona. Fou conservador tècnic al Museu d’Art Modern de Barcelona, on col·laborà en la documentació i redacció de diverses publicacions, i posteriorment passà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Entre els seus estudis monogràfics destaquen Exposición homenaje a J. M. Tamburini (Barcelona, Caja Madrid, 1984); Pere Figueres i Prat (1987); el volum J. M. Tamburini (Barcelona, Fundació Caixa de Barcelona / Àmbit, 1989); amb Isabel Saludes, Miquel S. Jassans (Alforja, 1992), i Seiscientas viejas estampas de la Madre de Dios de Montserrat (Bilbao, Gran Enciclopedia Vasca, 1994). Prologà el llibre de Pilar Vélez sobre el pintor Salvador Pérez Bassols (Barcelona, 1999?).
  En col·laboració amb altres autors, ha publicat treballs sobre Dibujos y bocetos de Pelegrín Clavé (1978), Exposició homenatge a Joan Centellas i Raig (Igualada, Museu Comarcal de l’Anoia, 1983), Francesc Camps-Ribera (1985; Barcelona, Fundació Caixa de Barcelona, 1991) i Die Axt hat geblüht… 1937 (1987). Participà amb un estudi sobre Antoni Fabrés en les I Jornades de Recerca Històrica de les Corts (Barcelona, 1998).
  Ha col·laborat a les revistes Foc Nou i Llei d’Art (2007) i ha fet presentacions de catàlegs d’exposicions d’artistes actuals, entre els quals destaca el grup d’artistes que va inaugurar la Maison des Arts de Port Barcarès (2009).