Miquel Pujol i Canelles fou eclesiàstic, professor i historiador. Va ingressar al Seminari de Girona i va ser ordenat capellà l’any 1950. La primera destinació va ser de vicari a Malgrat de Mar i va continuar a Arenys de Mar i a Sant Feliu de Buixalleu. L’any 1955 va arribar a Vilafant amb el càrrec de regent i, l’any següent, va superar les oposicions a rector, les últimes convocades. Es va ocupar també de la parròquia de Santa Llogaia d’Àlguema i de l’església de Santa Maria de les Forques. Fou nomenat rector consultor (2007), i l’any 2008 va deixar la tasca pastoral. L’Ajuntament de Vilafant li va dedicar un homenatge de comiat pels cinquanta-tres anys de dedicació al poble.
  Llicenciat en filosofia i lletres (secció de filologia clàssica a la Universitat de Barcelona), va compaginar la tasca eclesiàstica amb la docent. Va impartir les assignatures de llatí, grec, religió, literatura i filosofia a diversos centres escolars de Figueres. Amb els anys va abandonar l’ensenyament per dedicar-se a la investigació i a la formació d’investigadors. El biografiat va focalitzar els seus treballs en tres eixos principals: la comunitat jueva, l’art medieval i la filologia occitanocatalana; en tots tres àmbits va proporcionar noves aportacions de la baixa edat mitjana i del segle xv relacionades amb Castelló d’Empúries, i sempre es basava en els fons documentals com a eina eficaç i rigorosament científica.
  Va ser col·laborador de diverses publicacions especialitzades com la revista Calls, els Annals de l’Institut Estudis Gironins (AIEG) i els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE) —en fou col·laborador habitual des de l’any 1984 fins al 2002.

Com a historiador de l’art, una de les seves principals aportacions fou donar-nos a conèixer la identitat del Mestre de Castelló d’Empúries, també anomenat «Mestre d’Empúries», mitjançant la publicació «El retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries: descoberta la identitat dels seus autors» (AIEG, Girona, 1988-1989). Gràcies als protocols notarials, datava (1448) i nominava els seus autors —Francesc Vergós, Joan Antigó i Honorat Borrassà. Al cap d’uns anys, va incidir de nou en aquest tema a «El retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries i la seva circumstància sociocultural» (AIEE, Figueres, 1994), acompanyat d’una aprofundida contextualització de la situació històrica de la capital del comtat. Finalment, el tracta a la monografia Pintors i retaules dels segles xiv i xv a l’Empordà (Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, 2004).
  En altres estudis va analitzar diferents grups escultòrics del gòtic català de la basílica de Castelló d’Empúries. És el cas de l’article «El retaule d’alabastre de Santa Maria de Castelló d’Empúries» (AIEE, Figueres, 1989) —en el qual documenta com a principal artífex del retaule el bederrès Ponç Gaspar (1457-1459), i atorga a Vicenç Borràs l’execució de la fornícula de la Verge—, i de la monografia La Portalada dels Apòstols de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Castelló de la Plana, 2007)—, en la qual desestima l’autoria d’Antoni Antigó i es decanta per l’escultor picard Pere de Santjoan, autor de l’estatuària del portal de Sant Miquel de Palma, amb la hipòtesi d’intervenció de l’imatger de verges, Antoni Canet.
  Altres aportacions sobre la història de l’art han estat «Sant Pere de Rodes, un projecte de restauració del Monestir a la segona meitat del segle xiv» (AIEE, Figueres, 1993) i «A propòsit d’un contracte inèdit de Jaume Cascalls. El retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d’Empúries» (AIEE, Figueres, 2002), escultor que va treballar en el retaule de la Verge de Cornellà de Conflent, en les tombes reials de Poblet per Pere III i Elionor de Sicília, a la seu de Lleida i Tarragona, i que l’any 1353 va formalitzar el contracte pel retaule castelloní. Va deixar material inèdit, d’entre el qual cal esmentar un estudi sobre la Llotja, i un altre sobre l’esclavitud. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries li va concedir el Premi Espiga i Timó d’Or l’any 2003.

Bibliografia sobre Miquel Pujol i Canelles: Inés Padrosa Gorgot, Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (Girona, Diputació, 2009), i Jueus del rei i del comte. A l’entorn de les comunitats jueves de Girona i Castelló d’Empúries (Girona, Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2014).