Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art català de la segona meitat del segle xix i del segle xx. Els aspectes que ha tractat amb major profunditat estan relacionats amb el japonisme, tema central de la tesi doctoral publicada l’any 2011 (Els orígens del Japonisme a Barcelona).
En aquest sentit, va iniciar la recerca amb l’estudi de la història del col·leccionisme i del comerç d’art de l’Àsia Oriental a Barcelona, i després es va estendre als seus vincles amb els cercles artístics de l’esteticisme, del Modernisme i de la Catalunya del segle xx.
Ha publicat bona part dels estudis sobre art japonès i el japonisme, des de Marià Fortuny fins a Eudald Serra, Pablo Picasso i Joan Miró, a revistes acadèmiques com ara Journal of Japonisme, Goya. Revista de Arte, Archivo Español de Arte, Japan Review, Locus Amoenus, Bijutsu Forum 21, Artigrama, Design Discourse, Dresstudy, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Serra d’Or, Revista de Catalunya i Assaig de Teatre. Fruit d’aquesta recerca, han sorgit projectes com ara les exposicions «Imatges Secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa» (Museu Picasso de Barcelona, Premi ACCA 2009), «Japonisme. La fascinació per l’art japonès» (CaixaForum, 2013-2014, Premi ACCA 2013), «Las estampas japonesas en el Museo del Prado» (Museu Nacional del Prado, 2013) i «Anglada Camarasa i l’art japonès» (CaixaForum Palma, 2015-2016). Així mateix, la descoberta i l’estudi de la col·lecció d’art japonès de Pablo Picasso el va endinsar en l’estudi de l’art eròtic japonès i la seva influència a Europa, amb una investigació difosa pel Museu Britànic de Londres (Shunga. Sex and humor in Japanese art, 2013) i el Museu Folkwang (Monet, Gauguin, Van Gogh… Japanese inspiration, 2014) i amb la monografia Erotic Japonism (Hotei Publishing, 2013), guanyadora del 34è Premi de la Society for the Study of Japonisme (Tòquio, 2014).
En el camp del Modernisme ha participat en diverses obres col·lectives, com ara Art públic (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Premi ACCA de la Crítica d’Art 2011) i Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2012) i en diversos projectes expositius, com ara Andreu Solà. La mirada d’un ripolletenc a la Catalunya modernista (Ripollet, Centre d’Interpretació del Patrimoni Local de Ripollet - Molí d’en Rata, 2016) o bé Vestigis del Modernisme (Mollet del Vallès, Museu Abelló, 2011). Igualment, destaca la recerca dedicada al moblista i decorador Francesc Vidal i Jevellí. Des de l’any 2007 imparteix conferències regulars sobre Modernisme als alumnes de l’MBA Internacional de la Universitat Politècnica de Catalunya.
En paral·lel a les recerques principals sobre japonisme i Modernisme, s’ha ocupat de l’estudi de l’obra i el pensament teòric del ceramista i pintor Josep Aragay (1889-1973); ha estudiat les fonts històriques de Barcelona i les col·leccions d’art oriental del Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Nacional del Prado i la Fundació Folch. Alhora, interessat en la història de l’art del país, puntualment s’ha aproximat tant a l’art romànic i gòtic com al renaixentista, a artistes del segle xx i a l’art de cultures del món, amb estudis sobre l’església romànica de Castellví de la Marca (Revista Lambard, Premi Amics de l’Art Romànic 2004), els grafits gòtics del castell de Coaner (Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 2004), les capelles i les dependències d’època gòtica i moderna del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Museu d’Història de Barcelona, 2007) i amb el comissariat de projectes, com ara l’exposició permanent del Museu de Cultures del Món de Barcelona (2014) i Charlotte Salomon. Vida? o Teatre? (Monestir de Pedralbes, 2018). |
