Francisca Lladó Pol es va llicenciar en filosofia i lletres (secció d’història de l’art) l’any 1988 per la Universitat de les Illes Balears i es va doctorar per la mateixa Universitat l’any 1996. És professora titular d’història de l’art de la Universitat de les Illes Balears des del mes de març del 2002, on exerceix com a professora des de l’octubre del 1996. Ha fet diverses estades de recerca a l’estranger, com ara a la càtedra d’història de l’arquitectura ii, Facultat d’Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Nacional del Nordeste (Argentina, 1995); a la Facultat d’Arquitectura, Urbanisme i Disseny de la Universitat de Mar del Plata (2003); a la Facultat d’Arquitectura, Urbanisme i Disseny, carrera de Disseny, Imatge i So de la Universitat de Buenos Aires (2006), i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires (2007). Igualment ha estat professora convidada a la Universitat de Tolosa - Lo Miralh (2013). Des de l’any 2000 imparteix classes al Màster Francoespanyol de Patrimoni a la Universitat de Perpinyà Via Domícia. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió: coordinadora del curs d’orientació universitària (COU) i professora especialista de la Llei orgànica general del sistema educatiu (LOGSE, 1999-2002), coordinadora de recerca de l’àmbit de ciències socials i humanitats (2002-2003), vicerectora de projecció cultural (2003-2007), vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres i cap d’estudis d’història de l’art (2010-2015). Des del mes de març del 2015 és acadèmica de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears.

Com a investigadora, ha desenvolupat essencialment dues línies de treball vinculades a l’art de l’època contemporània. Una d’aquestes a partir de la seva tesi doctoral El cómic en el período de la transición española. Análisis histórico y de contenidos de las revistas publicadas entre 1975 y 1983, de la qual es deriven una sèrie de llibres i articles, com ara «Els anys 80: entre la definició professional i la reivindicació cultural» (2000), Los cómics de la Transición (2001), «De la transició a la postmodernitat. Línies editorials i models gràfico-estètics» (2002), «El còmic infantil i juvenil a Mallorca» (2006), «Le mythe de la postmodernité: archétypes et representations dans la BD de la Transition espagnole» (2006), «De la clandestinidad a la posmodernidad. El cómic de los 80» (2007), Trenta anys de còmic a Mallorca (1975-2005) (2009) i «El còmic a Mallorca durant els anys vuitanta. Un mitjà de renovació cultural» (2012). Igualment, ha tractat el tema dels artistes viatgers, especialment dels argentins residents a Mallorca al principi del segle xx: L’Hotel Formentor d’Adán Diehl. Arquitectura, cultura i paisatge a l’entorn llatinoamericà dels anys trenta a Mallorca (2004), Pintores argentinos en Mallorca (2006), Ricardo Güiraldes. Notas para un libro mallorquín (2006), «Norah Borges, “espectadora” de Mallorca» (2009), «Els viatgers i la descoberta del paisatge. Una aproximació als pintors-viatgers catalans, francesos i del Riu de la Plata» (2011), «El viaje como generador del gusto. La respuesta de Norah Borges a la experiencia del viaje a Mallorca» (2012), «Artistas argentinos en Mallorca y la divergencia de la crítica en España y Argentina» (2013), «Mecenazgo argentino en Mallorca: Adán Diehl, Carlos Tornquist y el Hotel Formentor» (2013) i «Cartografías estivales de Norah Borges» (2015). El tema del viatge li ha permès acostar-se puntualment a altres artistes o aspectes patrimonials: «Souvenirs de Mallorca: la visión de los pintores viajeros» (2008), Imatges de Mallorca. El viatge de Louis Codet (2009), «Cartografías Africanas de Miquel Barceló. Cruce de miradas y la memoria del barro» (2014) i «Las miradas de la Catedral desde los tópicos del paraíso y la felicidad. Escritores y pintores viajeros» (2015).