Felipe Vicente Garín Llombart —fill del també historiador de l’art Felipe María Garín y Ortiz de Taranco— és doctor en filosofia i lletres, secció d’història, per la Universitat de València, Premi Extraordinari de Final de Carrera (1967) i llicenciat en dret per la mateixa universitat (1965). Ha estat catedràtic d’història de l’art, per oposició, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (del 1970 fins al 2014) i funcionari per oposició del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, des del 1967 (en excedència).
  En la seva carrera professional ha exercit de director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme (des del gener del 2012); assessor científic d’exposicions de la Conselleria de Cultura i Deport de la Generalitat Valenciana (des del gener del 2005); president de la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior de España (SEACEX) i del Ministeri d’Afers Exteriors, a Madrid (de l’octubre del 2002 al desembre del 2004); director de la Real Academia de España en Roma —Ministeri d’Afers Exteriors, Ambaixada d’Espanya a Roma— (del novembre del 1996 al setembre del 2002); director de l’Instituto Cervantes de Roma —Ministeri d’Afers Exteriors, Ambaixada d’Espanya a Roma— (del setembre del 1995 al 31 d’octubre de 1996); director de l’Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales (ICRBC) —Ministeri de Cultura, Madrid— (del novembre del 1993 a l’agost del 1995); director del Museu Nacional del Prado —Ministeri de Cultura, Madrid— (de l’abril del 1991 a l’octubre del 1993); sotsdirector general de Museus i Exposicions —Ministeri d’Educació i Ciència / Ministeri de Cultura— (1976-1979); director i conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València —Ministeri de Cultura / Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana— (1968-1990), i director del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València —Ministeri de Cultura— (1972-1987).
  És o ha estat també director honorari del Museu Nacional del Prado des del 1993; vocal del Reial Patronat del Museu Nacional del Prado del 1985 al 2003; director honorari del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València des del 1991; president de la Comissió Permanent i Vicepresident del Ple del Patronat del Museu Nacional de Ceràmica de València; acadèmic numerari de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València (des del 1973); membre del Consell Assessor de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), a proposta del Consell Valencià de Cultura (des de la seva fundació fins al 2012); acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (des del 1984); membre del Patronat de la Fundación Museo Sorolla de Madrid; vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol del Ministeri de Cultura (des del 1980 fins al 2007); membre corresponent de The Hispanic Society of America, de Nova York (des del 1974); membre del Consell Internacional de Museus (ICOM); membre del Comité Español de Historiadores del Arte (CEHA), i membre de la Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA).
  Se li han atorgat els mèrits i reconeixements següents: la Medalla de Plata al Mèrit en les Belles Arts (Ministeri de Cultura d’Espanya, 1982); Oficial de l’Orde al Mèrit de la República Italiana (1994); Creu de Número de l’Orde al Mèrit Civil (Espanya, 2002), i la Gran Creu de l’Orde de Jaume I (Generalitat Valenciana, València, 2008).

Ha estat comissari de nombroses exposicions, entre les quals destaquen «El siglo xv valenciano» (València i Madrid, 1973); «Vicente López (1772-1850)» (València, 1972); «José Garnelo y Alda» (València i Madrid, 1976); «Pintura española del siglo xx» (Museu d’Art Modern, Mèxic, 1978); «Joan de Juanes» (València-Madrid, 1979-1980); «Ignacio Pinazo» (València-Madrid, 1981); «Cien años de cultura manchega» (Madrid, 1982); «Los Sorolla de La Habana» (València, Madrid, Barcelona, Alcant, Palma, 1985); «Los Pinazo. Cien años de expresión artística» (València-Alacant, 1990-1991); «Tesoros del arte español» (Sevilla, 1992); «Los Benlliure, retrato de familia» (Roma i València, 1998); «Pintura preciosista de la Colección Carmen Thyssen» (Catània, Roma i València, 1999); «Velázquez, il suo terzo viaggio a Italia» (Roma, 2001); «Que trata de España. Artistas españoles en la colección de la CGIL» (Roma, 2002); «I Borgia, l´arte del potere» (València i Roma, 2002); «Juan Barjola» (València i Gijón, 2006); «Empresas con arte. Una mirada a la pintura española contemporánea» (Madrid, 2008); «La visión de España», col·lecció de The Hispanic Society of America de Nova York (València, Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla i Màlaga, 2007-2009); «Jaime I. Memoria y mito histórico» (València, 2008-2009); «Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura» (València, 2009); «La luz de las imágenes. La gloria del Barroco» (València, 2009-2010); «Ramón de Soto. La elipse del tiempo» (Alfàs del Pi, 2009-2010); «Victoria Cano. El poder de la huella» (Roma, 2010); «La colección artística del Colegio Imperial de Niños Huérfanos de San Vicente Ferrer» (València, 2010); «Antonio Tomás» (València, 2011); «Un tiempo, un espacio. Uiso Alemany - Vicente Peris» (València, 2011); «Crowns. Juan Genovés» (València, 2013); «Colección Mariano Yera» (Alacant, Castelló de la Plana i València, 2014-2015), i «Colección Abelló» (Madrid, 2014-2015).
  Entre les seves publicacions hi ha nombrosos treballs científics sobre les matèries de la seva especialitat; principalment sobre teoria de l’art, museologia, pintura dels segles xv, xvi i xix, així com sobre fons del Museu de València i el Museu del Prado, i des del 1998, destaquen diversos llibres i articles sobre Joaquim Sorolla i la seva època.