Josep Vives i Miret fou escriptor i historiador autodidacte. Els seus estudis dins l’àmbit mercantívol el portaren a treballar en diverses empreses fins que assolí l’estabilitat laboral a la Companyia General de Carbons. La seva formació cultural fou bàsicament autodidacta, fruit d’una curiositat insaciable i, tot i que no cursà estudis superiors, es convertí ben aviat en un erudit. Des de ben jove fou un gran aficionat a l’excursionisme i a la fotografia, i en aquest sentit formà part de diverses associacions culturals. Entre altres càrrecs, assolí els de president en funcions de la Societat Arqueològica de Tarragona, vocal de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, tresorer de la Sociedad Espanyola d’Estudis Monàstics del Paular i secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càrrec que conservà fins al final.

La seves ànsies polifacètiques el portaren a fer petites incursions en el món del teatre i de la poesia però pel damunt de tot fou estudiós amatent i difusor de l’art gòtic català, especialment del monestir de Santes Creus. Publicà diferents treballs sobre el claustre, com ara El enigma del claustro posterior de Santes Creus (1957); La restauración de los ventanales de la galería septentrional del claustro de Santes Creus (1958); El proyectado claustro cisterciense de Santes Creus (1959), el palau reial, com ara Els tres palaus reials de Santes Creus (1960), o els sepulcres del cenobi, com ara Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca (1959) i Els sepulcres reials del monestir de Santes Creus (1964). L’estudi de l’escultor i arquitecte gòtic d’origen anglès Reinard Fonoll l’ocupà plenament durant els darrers anys de la seva vida. Un entusiasme desmesurat el portà a atribuir a aquest artista un nombre excessiu d’obres arreu de Catalunya amb arguments difícilment acceptables i, molt sovint, sense proves documentals de pes. Les investigacions posteriors han portat a rectificar o contradir algunes de les afirmacions o atribucions de Vives i Miret, sense que això signifiqui en cap moment menystenir la que cal considerar una aportació prou rellevant a la història de l’art català medieval. L’estudi monogràfic sobre Reinard Fonoll es convertí en el colofó de la seva activitat com a investigador i en la seva obra pòstuma publicada poc després de la seva mort pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès, renovador de l’art gòtic a Catalunya, 1321-1365 (Barcelona, 1969).

Bibliografia sobre Josep Vives i Miret: Gran enciclopèdia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1970) i Homenatge a Vives i Miret, 2 v. (Santes Creus, Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 1970).