Josep Miquel Garcia i Garcia és crític, historiador de l’art i comissari independent. Estudià història de l’art a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d‘Alexandre Cirici. Des del 1981 fins al 1987 va comissariar exposicions, com ara «La imatge de l’animal amb Juan Muñoz» (1984) o «Nova escultura catalana» (1985). Entre el 1987 i el 2002 va ser el primer director del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona. Durant aquesta etapa, va programar exposicions d’artistes com Pistoletto, Carles Pazos, Antoni Muntadas, Francesc Torres, el general Idea, Joseph Beuys, Chris Burden o Alfredo Jaar, entre entre d’altres. Va impulsar la primavera fotogràfica i la primavera del disseny. En aquests anys va ser patró fundador del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i de la Fundació Tàpies i membre de la Fundació Dalí. Des del 2002 dirigeix la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell.

Com a comissari, ha realitzat diverses exposicions, entre les quals destaquen: «Surrealisme a Catalunya» (Fundació Caixa de Barcelona, Barcelona i Madrid, 1988), «L’avantguarda de l’escultura catalana» (Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona; Sa Llotja, Palma; 1989), «Antoni Tàpies und die Bücher» (Schirn, Frankfurt, 1991), «Antoni Tàpies» (Museu Nacional de Belles Arts, Buenos Aires, 1993), «Rhodos Art Site Projet» —amb obres de Perejaume i Gabriel— (illa de Rodes, Grècia, 1993), «Amic Picasso» (Fundação Vieira da Silva, Lisboa, 2003), «Catalan painters and sculptors – the second vanguard» (Baruch College, Nova York, 1990), «Constantes del arte catalán actual» (Museu Rufino Tamayo, Mèxic, 1991; Museu d’Art Contemporani, Monterrey, 1991); «Na Miró» (Nieuwe Kerk, Amsterdam, 1992), «Catalan masters» (Museu Michael C. Carlos, Atlanta, 1996; Fundació Dalí, Sant Petersburg, 1997; Museu d’Art San Antonio, 1997; Museu Tacoma, 1998; Museu de Belles Arts de Quebec, 1996), «From Gaudí to Tàpies» (Galeria Zacheta, Varsòvia; Galeria Nacional, Bucarest; Museu de Belles Arts, Cracòvia; Museu de Belles Arts, Budapest), «Coincidencies» (Museu Dhondt-Dhaenens, 1998), «Darrera Escena» (Casal Solleric, 2002), «Muntadas, Ribalta, Collins» (Palau de les Belles Arts de Milà; amb Yves Aupetitallot), «Paraules en llibertat» —amb obres de Brossa, Viladot, Iglésias del Marquet, Roth, Spoerri i Williams— (Festival de Poesia de Berlín, 2007), i «Da Gaudí a Picasso» (Fondazione Giorgio Cini, Venècia).