Daniel Ventura Solé va ser un pintor vallenc. La seva activitat i la seva trajectòria artístiques van estar molt lligades a l’Escola del Treball i a l’Associació d’Ex-Alumnes de l’Escola del Treball (AAEET), organismes que li van permetre d’entrar en contacte amb els artistes Josep Busquets, Josep M. Tost i Eduard Castells, en qualitat de mestres. Va exposar per primera vegada l’any 1943 i ho va fer continuadament fins al final de la dècada de 1960. A partir d’aleshores va abandonar gairebé la pràctica artística. Va formar part de diversos col·lectius artístics de la ciutat i de la Penya Artística de l’Olla.
  El seu interès pel món de l’art el va acostar a la crítica artística, la qual va desenvolupar des del 1945 fins al 1989, bàsicament a la revista Cultura, editada per l’AAEET de Valls. A part de la crítica artística, també es va dedicar a la investigació històrica. En va deixar igualment constància en la revista esmentada, de la qual va ser el subdirector durant quinze anys.

La seva tasca investigadora el va portar a publicar diverses monografies d’artistes vallencs, com ara Pau Mercadé Queralt (1892-1970) (1977); Jaume Mercadé Queralt (1889-1967) (1978); Eduard Castells i Roca (1898-1976) (1979); Francesc Galofre Oller (1864-1942) (1980); Bonaventura Casas i Pàmies (1861-1907) (1981); Jaume Huguet (1414-1492) (1984); Francesc Guasch Homs (1861-1923) Emília Coranty Llurià (1862-1944) (1985), i Jaume Pons i Monravà (1671-1730) (1988). Va deixar embastat un estudi sobre els Bonifàs.
  Vinculat al Museu de Valls, va fer la primera catalogació del fons d’art d’aquest Museu, conjuntament amb el pintor Pere Queralt.