Oriol Vaz-Romero Trueba, pintor i investigador de l’art, es va llicenciar en belles arts per la Universitat de Barcelona (UB) i és Premi Extraordinari de Llicenciatura (2006). El 2011 es va doctorar en belles arts per la Universitat de Barcelona i en ciències de l’educació per la Universitat París-13 (UFR Lettres, Sciences de l’Homme et des Sociétés), i va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i el segon accèssit en el XVII Premi del Claustre de Doctors de la (UB), i va ser l’única tesi premiada en arts i humanitats de la seva promoció.
  Ha estat acreditat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA). És professor de Teoria i història de la il·lustració gràfica a EINA Centre Universitari de Disseny i Art, així com professor de pintura al Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la UB. Tanmateix, ha impartit cursos cursos d’escenografia a l’ESARQ (School of Architecture) de la Universitat Internacional de Catalunya, i de filosofia de l’art en el Màster Oficial de Creació Artística Contemporània, i és professor del programa de doctorat «La Realitat assetjada: posicionaments creatius» (UB).

Gràcies a una beca de formació investigadora (Generalitat de Catalunya, 2006-2010) va assolir la tesi doctoral L’artista i la joguina. Viatges a l’imaginari occidental des de l’Antiguitat fins al Romanticisme. La seva principal línia de recerca gira al voltant de la cultura material de la infància (joguines, llibres i il·lustracions, mobiliari i habitacions, entre d’altres), analitzada des de la història de l’art. Està recollida en les publicacions «Els orígens de la joguina de Nadal» (Serra d’Or, Barcelona, 2009), «Métamorphoses de la chambre d’enfant dans l’imaginaire des artistes espagnols, 1775-1936» (Strenae, París, 2012), «Auriga y mis juguetes de piedra. Una aventura escultórica entre arte y juego» (BRAC. Barcelona Research Creation, 2015), «Joaquim Mir y la tienda de juguetes: microhistoria de un retrato» (Arte, Individuo y Sociedad, Madrid, 2016); «Puer Senex o el niño en la pintura de El Greco y sus contemporáneos españoles, entre neoplatonismo y naturalismo» (XX CEHA, Universidad de Castilla - La Mancha, Toledo, 2016); «Érase una vez los juguetes transmediáticos. Un caso de iconoclasia postmoderna» (México, Universidad Autónoma, 2017); «Toys in Spanish art (15th-19th centuries): iconographic languages» (Londres, Palgrave Macmillan), i «La naturaleza en juego: poéticas del juguete artesanal en el arte europeo» (Quaderns d’Art i Natura, Barcelona).
  Com a membre de l’International Toy Research Association (ITRA), és autor de comunicacions que han estat presentades en congressos i publicades posteriorment en les actes corresponents, com ara «La chambre d’enfant, un espace ‘magique’? Une approche de l’imaginaire des illustrateurs espagnols, 1874-1950» (Congrés Internacional al Museu Nacional de l’Educació de Rouen, 2013) i «Images of toys in Spanish painting: an iconographic language to translate into» (Congrés Internacional a la Facultat de Filosofia, Universitat Catòlica Portuguesa de Braga, 2014). Des del 2007, ha participat anualment en l’organització de les Jornades Pre-doctorals «Lliçons d’artista», organitzades des del Departament de Pintura de la UB, i en les I Jornades Internacionals «El rostre humà: identitat i semblança» (projecte de recerca del Ministeri d’Economia i Competitivitat). Així mateix, explora la representació del nen en la pintura a través de dos altres projectes finançats de recerca i desenvolupament de la Universitat-Empresa de la Fundació Bosch i Gimpera.
  Com a docent universitari i artista compromès amb l’ofici de pintor, també aborda l’àmbit de l’escenografia, l’estètica i la teoria de l’art, en especial els corrents iconoclastes latents en la cultura occidental moderna i contemporània. Cal destacar les publicacions bibliogràfiques, com ara Dryades. De la dissolució dels cossos i Epifania de la Frontera (Barcelona, Centre d’Estudis de l’Escultura Pública, Ambiental i de l’Entorn, 2009); Caminos del pintor. De los lenguajes del arte al proceso creativo (Barcelona, Centre d’Estudis de l’Escultura Pública i Ambiental de l’Entorn, 2010); Les Misérables. Une Comédie musicale i Wicked. A scenographic project (San José —Califòrnia—, Bookemon, 2014 i 2018), així com els articles «Lucia Moholy-Nagy. Cartas cruzadas en el entorno del GATCPAC» (RA. Revista de Arquitectura, Pamplona, 2012).