Oriol Valls Subirà va ser historiador i museòleg. Va començar treballant amb els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluís Bonet Garí com a delineant gràcies a la gran habilitat pel dibuix. Després va posar en marxa un petit negoci de reproducció de mapes.
  El 1951 es va incorporar als Museus Municipals d’Art de Barcelona com a encarregat del Departament de Dibuixos, on va iniciar la seva curiositat pel paper, que ben aviat es va traduir en una veritable passió vers aquest suport d’escriptura. El 1955, dins dels Museus Municipals d’Art de Barcelona, es va crear el Departament d’Història del Paper, del qual va esdevenir el conservador. Durant aquest període, va entrar en contacte amb els paperers Llorenç Miquel i Antoni Romaní, així com amb el prestigiós geògraf Pau Vila, entre d’altres, per participar en la creació del Museu Molí Paperer de Capellades, el qual es va inaugurar el 1961 i del qual va ser nomenat conservador.

Amb la publicació del llibre El signum notarial (1963) i, sobretot, amb els seus articles a la revista nord-americana The Paper Maker al llarg de la dècada de 1960, Valls va adquirir un prestigi que travessava fronteres i amb el qual va aconseguir teixir una xarxa de contactes internacionals que van fer possible, entre altres coses, la celebració del congrés de la IPH (l’Associació Internacional d’Historiadors del Paper) amb seu a Capellades-Montserrat-Barcelona l’any 1965. A banda dels nombrosos articles i comunicacions en congressos sobre el paper i la seva història, cal destacar l’obra El papel y sus filigranas en Catalunya (Amsterdam, The Paper Publications Society, 1970) i La historia del papel en España (Madrid, Empresa Nacional de Celulosas, 1982).
  Del 1973 al 1983, paral·lelament a la seva feina al Departament d’Història del Paper de Valls, va impartir docència a l’Escola de Bibliotecàries. El 1984 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1999 el Museu Molí Paperer de Capellades i la família de Valls van publicar la seva obra pòstuma, el Vocabulari paperer (Barcelona, Centre d’Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial, 1999).