Isidre Vallès Rovira era doctor en història de l’art i va exercir de professor del Departament d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Entre altres matèries impartides, va succeir Alexandre Cirici Pellicer a l’assignatura de sociologia de l’art, on va posar més accent en la sociologia de Pierre Francastel que en la predominant història social de l’art d’Arnold Hauser. Vinculat a la vida del departament, en fou secretari i un dels impulsors de la revista D’Art. Amb Alícia Suàrez i Mercè Vidal, va promoure i va comissariar l’exposició «Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici», que el 1984 es va celebrar al paranimf de la Universitat de Barcelona. També va estar relacionat amb el Museu del Joguet de Figueres.

Els interessos d’Isidre Vallès es van centrar d’una manera especial en diverses manifestacions poc habituals en els estudis d’història de l’art, com el paper d’escudeller o de cuina, que va estudiar a la seva tesi de llicenciatura, o els espectacles aerostàtics que van ser la base de la seva tesi doctoral, publicada amb el títol La màgia del vol. Primeres proves aerostàtiques a Catalunya, València i Castella al final del segle xviii (1985). També va dedicar la seva atenció al paper retallat en la tradició xinesa. Fou autor de manuals com Artesania, art i societat (1987) o Les arrels socioculturals de l’art (2001), on aprofundeix en l’estudi de la creació i recepció de l’art des d’una perspectiva àmplia.
  Pel que fa a l’art contemporani, el seu altre gran interès, destaca la dedicació a l’obra de Joan Brossa, amb especial atenció als poemes objecte (Joan Brossa. Les sabates són més que un pedestal) i als cartells; igualment va dedicar articles i ponències a Pierre Bonnard, Joaquim Sunyer, Giorgio Morandi o Joan Miró.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Dialnet