Eduard Toda i Güell fou diplomàtic, empresari, egiptòleg, antropòleg, historiador, escriptor i bibliòfil. Cursà els estudis primaris a les Escoles Pies de la capital del Baix Camp i, precisament durant aquesta etapa, conegué els seus grans companys de classe i amics, Antoni Gaudí i Josep Riera. Fruit de l’amistat d’aquests tres adolescents sorgiren projectes com la revista manuscrita El Arlequín, on Riera i Toda exercien de redactors i Gaudí d’il·lustrador. Junts també formularen un incipient, però interessant projecte de restauració del monestir de Santa Maria de Poblet.
  Des del 1870 fins a l’any 1901 Eduard Toda residí a diferents ciutats i poblacions europees, asiàtiques i africanes, ocupant la seva plaça dins el cos consular espanyol. Tot i que retornà freqüentment a Catalunya i especialment a la seva població natal, Toda seguí realitzant estudis sobre art, història, arqueologia o etnologia allà on fos destinat. Destaquen les seves estades a Egipte, on realitzà les seves primeres excavacions i inicià així les campanyes arqueològiques espanyoles al país africà, i la creació d’una extensa col·lecció de peces etnològiques procedents de les Filipines i l’Orient llunyà, etapa vinculada a la seva residència a Macao. La majoria d’aquestes col·leccions, fruit del seu afany de coneixement i de les excavacions a Egipte, es troben a diferents museus nacionals i estatals. Fou durant aquest període que ingressà a la Real Academia de la Historia.

Durant els trenta anys com a diplomàtic, Toda publicà la seva primera obra en català, Poblet. Records de la Conca de Barberà, que veié la llum l’any 1883 i redescobrí les relacions entre el Principat i la ciutat sarda de l’Alguer. A partir del 1902 Toda centrà els seus esforços en l’empresa privada. L’any 1911 adquirí l’antic monestir de Sant Agustí, conegut actualment com castell-monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, situat al terme municipal de Riudecanyes, el qual Toda restaurà totalment i establí com a residència habitual fixant-hi la seva biblioteca i les seves col·leccions.
  L’any 1920 Eduard Toda ingressà a la Comissió de Monuments de Tarragona per tal d’encarregar-se personalment de les tasques de restauració de Santes Creus i Poblet. Tot i que és més coneguda la seva faceta com a promotor de la restauració del monestir de la Conca de Barberà, treballà per la declaració dels dos conjunts com a Monuments Nacionals. Durant el mateix període participà, com a col·laborador, amb la Direcció General de Belles Arts del Govern de l’Estat.
  Del treball de Toda al conjunt pobletà, sorgí la necessitat de crear algun òrgan de govern i gestió més pròxim al territori i al monestir. Així, l’any 1930 es creà el Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, òrgan que patrocinà gran part de la restauració del monestir, les gestions necessàries per a recuperar la vida monàstica i sobretot el retorn de les restes dels comtes-reis al panteó reial de Santa Maria de Poblet. Eduard Toda arribà a instal·lar-se dins del recinte monàstic pobletà, de manera que deixà la seva residència al Priorat, el castell d’Escornalbou, i residí dins la casa del Patronat. Un cop passada l’època de la Guerra Civil espanyola, Toda seguí vinculat al Patronat del monestir i, al mateix temps, bolcat en la seva restauració.
  Fou precisament dins el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet on Eduard Toda i Güell morí a la casa dels Novicis o del Patronat. L’endemà, fou enterrat dins del cementiri de laics del Monestir. Gran part de les seves col·leccions Toda ja les havia llegat en vida a institucions, com ara el Museu Arqueològic Nacional, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el Centre de Lectura de Reus, el castell d’Escornalbou, la biblioteca del monestir de Montserrat o el mateix monestir de Poblet.