Eduard Támaro i Fabricias va estudiar dret civil i canònic i va exercir d’advocat, però també va ser historiador i va escriure sobre temes vinculats amb el patrimoni, l’art i la cultura a revistes i diaris, com ara La Renaixensa, El Principado, La Dinastia, Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana, de la qual es va ocupar de la secció de gravats. L’any 1882 va participar en els debats sobre la façana neogòtica de la catedral de Barcelona, amb un article publicat a El Principado, en què defensava el projecte de Joan Martorell.
  Va ser acadèmic corresponent per a la província de Barcelona de la Real Academia de la Historia. Va ser igualment soci corresponent de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Societat Lul·liana de Mallorca. També és conegut per la seva traducció al català d’El Quixot, la primera part de la qual va ser publicada per fascicles a El Principado, i amb una segona part que es conserva manuscrita a la Biblioteca de Catalunya (ms. 1016) i que mai no va ser publicada.

Eduard Támaro va formar part d’una generació d’intel·lectuals vinculada a corporacions ciutadanes d’arrel catalanista i de gran activisme cultural, com ara l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques —embrió del posterior Centre Excursionista de Catalunya—, de la qual va ser president el 1878. Durant la seva presidència, es va publicar la primera i la segona col·lecció de l’Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya, en el qual també va col·laborar com a autor, així com la monografia sobre Poblet. També es va crear el butlletí de l’entitat. Juntament amb Josep Puiggarí i Tomàs Moragas, entre d’altres, va ser membre fundador de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa, constituïda l’any 1877 amb l’objectiu d’estudiar i preservar el patrimoni, i celebrar mostres d’art antic i modern.
  Entre les seves obres, cal citar les monografies sobre la Seu de Manresa, Monografía de la Seo de Manresa, depositaria de las reliquias de los santos mártires patronos de la ciudad (Manresa, Imprenta de San José, 1884) i la de Barcelona, Guía histórico-descriptiva de la santa iglesia catedral basílica de Barcelona (Barcelona, Tipografía Católica, 1882), i sobre altres elements patrimonials, com el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, així com estudis històrics sobre els jueus a Manresa.

Bibliografia sobre Eduard Támaro i Fabricias: Antoni Elias de Molins, Diccionario biográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix (Barcelona, Imprenta de Fidel Giró, 1889, p. 654); Josep Font i Solsona, «Els presidents del Centre Excursionista de Catalunya i el seu temps» (Muntanya, Barcelona, abril 1976), i Montserrat Bacardí i Imma Estany, El Quixot en català (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006).