Inicialment, va mostrar interès pels estudis medievals, el qual continua fins ara i ha donat lloc, entre d’altres, a les publicacions El romànic català. Pintura (1975); El gòtic català. Pintura (1977); La pintura románica en Catalunya (1981); La pintura románica en España (1985); Jaume Huguet. El capvespre d’un somni (1994), «Darreres manifestacions» (coord.), a L’art gòtic a Catalunya. Pintura iii (2006), i a exposicions com ara «Capolavori per Sant’Antonio» (Pàdua, 1995). Ha investigat igualment l’art de les primeres dècades del segle xx, com ara Torres García. La fascinación por lo clásico (1993), i les seves línies d’investigació se centren en els continguts i les noves metodologies d’anàlisi de l’art modern, com ara El Siglo de las luces. Ilustrados, neoclásicos y académicos (1996); La época de las revoluciones (2000); La gloria de los Siglos de Oro. Mecenas, artistas y maravillas (2006), en els estudis transculturals que, entre altres treballs, han donat lloc a l’exposició «Arte y cultura en torno a 1492» (Sevilla, 1992), a la direcció científica de Artes y Civilizaciones (2007-2008), i en els processos de formació d’unicums artístics com ara Leonardo da Vinci i Miguel Ángel, i molt especialment Goya i Velázquez, dels quals són exemples l’exposició «Goya e Italia» (Museu de Saragossa, Saragossa, 2008) i les publicacions Los mundos de Goya (2008) i Velázquez. Pintor y hombre del rey (2009). |
