Cesáreo Rodríguez-Aguilera Conde va compatibilitzar la seva professió de jurista amb la de crític d’art, promotor cultural i escriptor. La carrera judicial el va portar a Barcelona el 1946, on es va casar amb la poeta i també crítica d’art Mercedes de Prat, s’hi va instal·lar i es va integrar de ple a la cultura catalana.
  Rodríguez-Aguilera va defensar simultàniament les llibertats civils i la llibertat de pensament i d’expressió, i si són importants les seves contribucions en el camp jurídic i ideològic (va ser un dels fundadors del moviment clandestí justícia democràtica), en el camp de l’art va jugar un paper rellevant: va donar suport als corrents i grups renovadors que van néixer a la dècada de 1950, com el Club 49 i la revista Dau al Set, va col·laborar regularment en publicacions com ara Revista, Papeles de Son Armadans i ocasionalment amb el Diario de Barcelona, i va participar en múltiples iniciatives. L’estreta relació que va mantenir amb Eugeni d’Ors no només el va portar a ser membre de l’Academia Breve de Crítica de Arte (1953) i després, numerari de l’Academia del Faro de San Cristóbal (1967), sinó que també el va apropar a Salvador Dalí, artista que sempre va defensar i que en reconeixement el va nomenar patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.

Entre els llibres que va publicar com a estudiós de l’art, cal destacar Crónica de arte contemporáneo (1972) i L’art català contemporani (1982), i les diverses monografies i articles que va dedicar a Picasso, Miró i Dalí, i als seus contemporanis, com ara Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Cardona Torrandell, Joan-Josep Tharrats, Joan Brotat o Ismael de la Serna, i especialment Rafael Zabaleta, a qui va vincular als corrents avantguardistes d’Espanya i de qui va ser el principal vindicador.
  Juntament amb Alexandre Cirici Pellicer, Rodríguez-Aguilera va ser també un decidit impulsor de l’Associació d’Artistes Actuals, la qual va presidir entre els anys 1956 i 1960, i del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960-1963). També va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (1978), va presidir l’Asociación Española de Críticos de Arte (1985-1989) i va ser membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.
  El 1976 va ser nomenat membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el 1991 es va integrar en el Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el 1993 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, com a reconeixement per la seva aportació a la cultura catalana.
  Rodríguez-Aguilera va donar el seu arxiu, col·lecció i biblioteca a la Universitat de Jaén, que el 2002 va constituir la Fundación Cesáreo Rodríguez-Aguilera, la qual conserva aquest llegat a l’Espai Cesáreo Rodríguez Aguilera.