Francesc Rodon Bracons va cursar estudis en filosofia i lletres. Vinculat als cercles culturals de l’entorn del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va col·laborar en nombroses revistes —Zerovuittresquaranta (1990-2008) de Vilassar de Mar, la qual va ser una llarga creació seva—, va ser membre del consell de redacció d’altres revistes i també va treballar com a crític de literatura catalana en diverses publicacions.

Va ser director, entre els anys 1986 i 2008, del Museu Monjo de Vilassar de Mar, i va fer-ne un centre viu on va organitzar actes, conferències i diverses exposicions. Des d’allà va preparar el Centenari Enric Monjo (Barcelona, Departament de Cultura i Generalitat de Catalunya, 1995), del qual va escriure els textos del catàleg. Va publicar una monografia sobre el pintor Navarro Ramon (Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1978) i els textos del catàleg de l’exposició itinerant per Aragó sobre el seu amic, el pintor Guinovart (Terol, Diputación Provincial de Teruel, 1999).
  Va col·laborar en diverses publicacions i va tractar la temàtica dels vitralls, juntament amb Joan Vila-Grau, de les quals destaquen el llibre Els vitrallers de la Barcelona modernista (Barcelona, La Polígrafa, 1982; en versió espanyola, Las vidrieras modernistas catalanas, 1983) i el cocomissariat de l’exposició «El vitrall modernista» (1984). Va ser col·laborador de la Gran enciclopèdia catalana com a especialista en vitralls.