Antoni Ramon i Graells és doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la tesi doctoral Del símbol a l’espectacle. Idea i forma de l’arquitectura teatral de la Il·lustració a l’eclecticisme (1989), dirigida per Ignasi de Solà-Morales. És professor de Teoria de l’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1983.
  Des del novembre del 2013 és director del Departament de Composició Arquitectònica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Forma part, com a representant de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, del patronat de la Fundació Domènech i Montaner. És director de l’Observatori d’Espais Escènics (Observatori de Teatres en Risc), i va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or de l’any 2012 i el diploma d’honor d’arquitectura teatral de la Quadriennal de Praga de l’any 2007. És membre del Comitè Científic del Projecte de Recerca en Arts Escèniques que aplega les universitats dels Països Catalans.

Com a investigador s’ha especialitzat en la història i la teoria del temps del Modernisme, i en arquitectura teatral. En la primera línia de recerca ha treballat en la catalogació del Fons Lluís Domènech i Montaner de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. És autor de «Modernisme arquitectònic: ideologia i estil», a Història de la cultura catalana, vol. vi (Barcelona, Edicions 62, 1995); amb Carmen Rodríguez (ed.), Escola d’Arquitectura de Barcelona. Documentos y Archivo. Documents and Archive. Documents i Arxiu (Barcelona, UPC, 1996); «De la idea a la ciutat», a Lluís Domènech i Girbau (ed.), El Palau de la Música catalana de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, Lunwerg, 2000); «L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», a Lluís Domènech i Girbau (ed.), Lluís Domènech i Montaner any 2000 (Barcelona, Actar, 2000); «Francesc Berenguer, el fill del mestre», a Els arquitectes de Gaudí (Barcelona, Actar 2002), i «L’Hotel Internacional de Lluís Domènech i Montaner: arquitectura moderna i nacional» (Biblio 3W, Barcelona, 2012); amb Enric Granell, Lluís Domènech i Montaner. Viatges per l’arquitectura romànica (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2006); Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. 1874-1962 (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2012), i Empremtes. Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar (Canet de Mar, Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, 2013).
  En l’àmbit de l’arquitectura teatral ha publicat, entre d’altres, El lloc del teatre. Ciutat. Arquitectura. Espai escènic (Barcelona, UPC, 1997); «Teatre i ciutat» (Barcelona. Metròpolis, Barcelona, 2011), i amb Raffaella Perrone, Teatres de Barcelona. Un recorregut urbà (Barcelona, Albertí, 2013). Ha estat investigador principal dels projectes de recerca de la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica, Protección y modernización de teatros (1992-1995) i del Ministeri de Ciència i Innovació, Observatorio de espacios escénicos. Pautas de elaboración de planes funcionales (2012-2014).
  Ha comissariat i ha col·laborat, entre d’altres, en les exposicions següents: «Arquitectura teatral en España» (Ministeri d’Obres Públiques, Madrid, 1984); en col·laboració amb Carmen Rodríguez, «Els originals de l’Arxiu gràfic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona» (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Barcelona, 1996); en col·laboració amb Isidre Bravo, «Barcelona. Teatre i Ciutat. 1603-1996» (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Barcelona, 1996), i amb Xavier Albertí i Eduard Molner de comissaris, «El Paral·lel 1894-1939: Barcelona i l’espectacle de la modernitat» (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2012).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Observatori d’Espais Escènics
  — Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales
  — Barcelona. Metròpolis