Isidre Puig Sanchis és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1998) i màster en conservació i gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de València (2002). Fou coordinador del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida i personal docent i investigador (PDI) del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la mateixa Universitat. Forma part del grup de recerca consolidat de la Universitat de Lleida Art i Cultura d’Època Moderna (ACEM), reconegut pel Departament d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; i és delegat adjunt de la Delegació de Patrimoni Artístic i Cultural del Bisbat de Lleida.
  La seva experiència docent es va iniciar amb els cursos de doctorat 2001-2002 a la Universitat de Lleida, així com a diverses edicions del Màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València (amb esment de qualitat del Ministeri de Cultura, Educació i Ciència), i al Màster en Gestió Cultural Fundació Universitària San Pablo CEU de València. Entre 2007 i 2018 fou investigador i docent de la Universitat de Lleida i professor ajudant a la Universitat de València el curs 2018-2019. Actualment és professor titular de la Universitat Politècnica de València, a la Facultat de Belles Arts.
  La seva vinculació amb els museus va començar el 1993, quan va ser coordinador de la catalogació del Museu Diocesà de Lleida i també en va ser coeditor. Entre els anys 1994 i 1995 fou contractat per la Generalitat Valenciana com a coordinador científic de la catalogació dels fons artístics del Museu de Belles Arts. Entre el juny del 1996 i l’octubre del 1997, va obtenir una beca d’investigació de la Generalitat Valenciana per a l’execució de l’inventari i catalogació dels fons del Museu Mariano Benlliure de Crevillent i del Museu d’Art Contemporani d’Elx (Alacant). Entre el gener del 1998 i el juliol del 2007 va ser conservador del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. En aquest museu va participar en l’estudi i la catalogació dels seus fons pictòrics i en la redacció i l’execució del projecte museològic i museogràfic.

En la seva tasca investigadora destaca la seva participació en diferents projectes d’investigació, desenvolupament i innovació del Ministeri, dels quals destaquen El rol de lo hispano en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia. Aportaciones, versiones e interferencias en la recepción del nuevo código visual del Renacimiento (2007-2009); La configuración de la pintura mediterránea del primer renacimiento en la corona de Aragón (c. 1440-1525). Problemas de pintura (2010-2012), i La consolidación de la pintura del Renacimiento en la Corona de Aragón. La extraordinaria influencia del paradigma de Joan de Joanes (2013-2015), dirigits pel doctor Ximo Company; així com el vinculat amb la Universitat de Saragossa: El trazo oculto en la pintura aragonesa del renacimiento. Aplicación de la reflectografía digital infrarroja para su estudio, dirigit per la doctora Carmen Morte.
  Els principals àmbits de recerca són la pintura de l’antiga Corona d’Aragó (segles xv-xvi), així com l’arquitectura del segle xviii a les Terres de Lleida. A més, s’ha especialitzat en la tècnica de fotografia digital infraroja i ha analitzat els dibuixos subjacents de pintors com ara Joan de Joanes, Vicent Macip, Paolo da San Leocadi, Joan Reixac, Jacomart, Bartolomé Bermejo i Jaume Ferrer II, entre d’altres.
  Ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional, on destaca l’organització del I Congrés Internacional d’Història de la Pintura d’Època Moderna. De Miquel Àngel a Goya (2014). També ha estat coodirector del I Seminari d’Història i Cultura Artística. L’Art a la Cort d’Alfons el Magnànim (2000) i del I Seminari Internacional sobre ‘tapisseria i arts tèxtils’: L’art de la tapisseria a l’Europa del Renaixement (2010). Com a coordinador científic i acadèmic esmentar el simposi internacional L’opera pittorica del Reggiano Paolo da San Leocadio (Reggio de l’Emília, Itàlia, 2011) i el seminari especialitzat Bramante y las Españas. 1500 (Universitat de València, 2012). Ha estat membre del comitè assessor del congrés internacional Bramante y el mecenazgo español en la Roma de Alejandro VI (Roma, 2012).
  És autor de diferents estudis en catàlegs d’exposicions, com ara Pallium (1992), Pulchra (1993), Madonnas i Verges, s. xiv-xvi (1995), Mallorca gòtica (1998), Todos con Santiago. Patrimonio eclesiástico (1999), El Món dels Osona (1994-1995), La cultura cenyida. Les joies en la pintura valenciana, s. xv a xviii (2000), Aragón, Reino y Corona (2000), L’esplendor dels Omeyas Cordovesos (2001), La pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època (2003), Seu Vella, l’esplendor retrobada (2003), La llum de les imatges (Alacant, 2006), La llum de les imatges. Lux Mundi (Xàtiva, 2007) i Sant Francesc de Borja. Grand d’Espanya. Art i espiritualitat en la cultura hispana dels segles xvi i xvii (2010).
  Ha publicat diversos artícles científics i capítols de llibres sobre la pintura i l’art d’època moderna, com la Gran enciclopèdia catalana i el Diccionario biográfico español. Entre les revistes, cal esmentar Urtx (Tàrrega), Butlletí del Museu Camon Aznar (Saragossa), Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (Barcelona), Archivo de Arte Valenciano (Reial Acadèmia de Belles Arts de València), Aplecs de Treballs (Montblanc), Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura (Lleida), Lambard (Barcelona), Archivo Español de Arte (Madrid), Ars Longa (València), Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología (Valladolid), Cuadernos de arte de la Universidad de Granada (Granada), Cuaderno de estudios gallegos (Santiago de Compostel·la), De arte: revista de historia del arte (Lleó), Espacio, tiempo y forma. Serie VII, Historia del arte (Madrid), Ge-conservación (Madrid), Medievalia (Barcelona) i Taccuini d’Arte. Rivista di Arte e Storia del Territorio di Modena e Reggio Emilia (Itàlia).
  A més, és autor de llibres com ara Documents per a la història de l’església de Santa Maria de Verdú (2004) i Jaume Ferrer II. Pintor de la Paeria de Lleida (2005), que es tracta d’una part de la seva tesi doctoral. També és coautor d’obres com El Palau d’Anglesola. L’església de Sant Joan Baptista (2003), L’església de l’Assumpció de la Mare de Déu de Castelldans (2003), El dietari del bisbe Josep Meseguer i el Museu Diocesà de Lleida (2009), Castelló de Farfanya. El retaule major de l’església parroquial de Sant Miquel (2009), Els Carmelites descalços a Lleida. El convent de Sant Josep (Lleida, Museu de Lleida, 2009), Una nueva obra de Joan de Joanes. La Virgen de la Leche con el Niño Jesús, San José y los Santos Juanitos (2011), La Testamentaria de Gaspar de Portolà (2012), El pintor Joan de Joanes y su entorno familiar: los Macip a través de las fuentes literarias y la documentación de archivo (2015) i Francisco de Goya. Carlos IV (2016).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art (Universitat Politècnica de València)