Josep Maria Pons i Guri va ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1961, membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1972, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1987, Medalla d’Honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona el 1992 i Medalla de la Universitat Pompeu Fabra el 1998, entre altres distincions. El jurista, historiador i arxiver emèrit Josep M. Pons i Guri va dedicar bona part de la seva vida a l’exercici del dret però també a l’arxivística, la paleografia, l’arqueologia, la història del dret civil català, del qual esdevingué un dels màxims especialistes, i també, en totes les seves vessants, a la història de l’art.
  Partidari de la divulgació del coneixement científic, els resultats de la seva recerca en el camp historicoartístic, duta a terme des de l’Arxiu Històric Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, del qual fou fundador l’any 1934 i director fins a la seva mort, van ser publicats tant a revistes especialitzades com a les de difusió general. Així, publicacions locals com Vida Parroquial, Salobre o La Rierada, i els programes anuals de festa major van ser els mitjans a través dels quals Pons i Guri va publicar notícies referents al pas o la presència d’artistes per terres arenyenques. En són un exemple «El pintor Lluís Rigalt a Arenys de Mar» (1980), «A l’entorn d’un quadre d’Isidre Nonell» (1987) o «L’estàtua del bisbe Jaume Català» (1995).

L’interès que Pons i Guri va demostrar sempre cap als pobles de la Marina de la Selva, la comarca natural i històrica a la qual feia pertànyer Arenys de Mar i la resta de pobles de l’Alt Maresme i la Selva, queda palès a Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys (1944); «La dotació de la capella del castell de Lloret» (1978); «L’orfebreria a Santa Maria d’Arenys de Mar durant el segle xvii» (1998), en col·laboració amb Joan Miquel Llodrà; «Uns documents sobre la construcció de l’església parroquial de Sant Pol de Mar» (1999), o Una antiga rellotgeria arenyenca. Arenys d’Amunt. 1742-1837; Arenys de Mar. 1799-1837 (2002), conjuntament amb Montserrat Rodríguez.
  També va ser objecte del seu estudi l’església parroquial de Santa Maria d’Arenys, sobre la qual va escriure nombrosos documents referents tant al seu procés constructiu —«Consagración del obispo de Gerona fra Miquel Pontich en Arenys de Mar y consagración de la iglesia parroquial el 1686» (1965), «El altar de Nuestra Señora de la Merced» (1949) o «La capilla del Santísimo Sacramento» (1952)—, com als artistes que la van embellir —«Noticias de artistas arenyenses en el siglo xvii» (1945) o «Un retablo de Agustí Pujol» (1948)— i, molt especialment, al seu monumental retaule barroc. «El retablo mayor de Arenys de Mar, obra de Pau Costa» (1944) o «Uns gravats italians inspiradors del nostre retaule major» (1968) són encara avui obres de referència en la historiografia de la retaulística.
  D’altra banda, l’atenció cap al patrimoni artístic i arquitectònic de la seva població natal queda palès en «Algo de lo que se ha perdido» (1939); «Consagración del templo de los PP. Capuchinos» (1944), «La ermita de la Pietat» (1945); «Centenario del Hospital Xifré. 1849-1949» (1949); «El retablo de Montecalvario» (1959); «IV centenario de una torre» (1960); «Manuscrito inédito del capitán de la marina mercante Francesc Rovirola (1844-1848)» (1964), crònica sobre la construcció de l’Hospital Xifré; «La torre del carrer d’Avall» (1972); «Comentaris a l’entorn d’una litografia» (1992), o «Una recent troballa del nostre patrimoni cultural» (1996), entre d’altres.
  Promotor del Museu Municipal d’Arenys de Mar, inaugurat el 1957, Pons i Guri va publicar alguns treballs dedicats al seu fons, com ara La col·lecció de caixes de mariner del Museu d’Arenys de Mar (1968). Anys després, gràcies a les seves gestions, es va crear el Museu de les Puntes Frederic Marès, resultat de la donació del cèlebre escultor i col·leccionista. La gestació del museu queda explicada a «El Museu de la Punta d’Arenys de Mar» (1983). Pons i Guri va ser dels primers historiadors a tractar amb rigor aquesta activitat artesanal tradicionalment lligada a la seva població d’origen i a Arenys de Munt. Les monografies «Algunos documentos sobre encajes y su comercio en los siglos xviii y xix» (1961) i «Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l’art de la punta al coixí a Arenys de Munt» van ser ampliades i revisades anys després a «Algunes notícies documentals sobre la punta i el seu comerç en els segles xviii i xix» (2008).
  Per la gran aportació a la cultura del país i del poble que el va veure néixer, l’Ajuntament d’Arenys de Mar va nomenar Josep M. Pons i Guri fill predilecte de la vila l’any 2006.

Bibliografia sobre Josep Maria Pons i Guri: Quaderns de la Selva. Estudis en honor de Josep M. Pons i Guri (Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, núm. 12-13, 2000) i Revista de Dret Històric Català (Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, núm. 7, 2007, però aparegut el 2009, 316 p.), en record de Josep Maria Pons i Guri.