Com a investigador, en un primer moment (als anys vuitanta), treballà el Barroc català, dins el qual publicà articles i, amb coautoria amb M. Arranz, el llibre Palau Marc. Els March de Reus i el seu Palau de la Rambla de Barcelona (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1987). Simultàniament s’interessà per la història i l’arquitectura dels cellers cooperatius de la Conca de Barberà, sobretot els que projectaren Pere Domènech Roura i Cèsar Martinell.
L’any 1989 presentà una tesi doctoral sobre l’arquitectura de l’Orde del Temple a Catalunya, que el mateix any rebria el Premi Ciutat de Barcelona, i sis anys després seria publicada: Arquitectura dels templers a Catalunya (Barcelona, Rafael Dalmau, 1995).
En aquesta línia d’investigació, sovint amb col·laboració de Carme Plaza Arqué, ha publicat articles i llibres sobre el Temple, l’Hospital de Sant Joan i el Cister, com ara El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d’Aragó (Barcelona, Rafael Dalmau, 1998); Templers i hospitalers, vol. i-iv (Barcelona, Rafael Dalmau, 1997-2005); Los templarios en la península Ibérica (Barcelona, El Cobre, 2005); Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art (Valls, Cossetània, 2008), i Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident (Barcelona, Rafael Dalmau, 2012).
Ha col·laborat amb articles i ha coordinat dossiers a les revistes: Aplec de Treballs, Quaderns de Vilaniu, Arraona, L’Avenç, Afers, Acta Mediaevalia, Locus Amoenus, Anuario de Estudios Medievales, Unicum, Sacra Militia (Perugia, Itàlia), Religiones militares (Città di Castello, Itàlia), Historia Special (París), National Geographic, Histoire et Patrimoine (Tolosa) i Melita Historica (Malta).
Ha participat en comunicacions o ponències en nombrosos col·loquis i congressos d’àmbit nacional i internacional sobre ordes religiosomilitars als Països Catalans (Barcelona, Montblanc, Valls, Solsona, Barbens, Horta de Sant Joan, Amposta, Ascó-Miravet, la Fatarella, Campredó, Ulldecona, Peníscola i Vinaròs, entre d’altres); a Espanya (Madrid-Saragossa, Montsó, Terol, Jeréz de los Caballeros, Ponferrada i Albarracín, entre d’altres); a Itàlia (Perusa); a França (Flaran, Fanjeaux, Larzac, Lió, Clermont-Ferrand i Perpinyà, entre d’altres), i a Portugal (Palmela, Óbidos i Tomar, entre d’altres).
Ha participat en les obres col·lectives següents: Catalunya romànica (Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992), L’art gòtic a Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002) i Prier et combatre. Dictionnaire europeén des ordres militaires au moyen âge (París, Fayard, 2009). Des de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Catalunya ha promogut nombroses restauracions a la Conca de Barberà (Sant Jaume de Vallespinosa, l’ermita gòtica de Santa Anna de Montornès, el teginat de Sant Miquel i el retaule de Sant Bernat de Montblanc, o la torre del castell de Santa Coloma de Queralt), les quals han anat acompanyades de publicacions: Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles xii-xviii) (Tarragona, Diputació de Tarragona, 2002); L’església de Sant Miquel de Montblanc i el seu teginat (Valls, Cossetània, 2006); Santa Anna de Montornès, una ermita gòtica de la Conca de Barberà (Montblanc, Fundació Martí l’Humà, 2008), i Els Queralt a Santa Coloma. Arquitectura, art i cultura (Santa Coloma de Queralt, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 2010).
És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, des de l’any 2009. |
