Maria Teresa Matas i Blanxart és llicenciada en filosofia i lletres (secció d’art) per la Universitat Autònoma de Bellaterra (1976), premi extraordinari de carrera (curs 1975-1976). Obtingué el grau de doctora a la mateixa Universitat (1987), d’on fou professora del Departament d’Art (1978-1985). Fou coordinadora del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT), de l’Institut d’Estudis Catalans (1986-1998) i és directora d’aquest Centre des del 1998. És membre del comitè científic del Centre Cultural Europeu Sant Martí de Tours (CCESMT) de la Universitat François Rabelais de Tours.

És autora de nombroses publicacions sobre art medieval i de diferents estudis de l’obra d’art per mitjans informàtics: Els esmalts romànics a Catalunya, vol. i, Arquetes (1982), Marcas en un conjunto de esmaltes medievales procedentes de Cataluña (1982), Creació, criteris, metodologia i problemàtica del programa d’anàlisi de l’art romànic català (ARCAT) (1987), Introducció i metodologia per a la creació d’un software per a l’anàlisi i classificació dels esmalts champlevé conservats a Catalunya (segles xii-xiii) (1990), Santa Maria de Colomers. Un unicum dins l’escultura romànica catalana (1992), El bàcul del bisbe Arnau de Gurb. Una peça litúrgica o funerària? (1997), El bàcul de Sant Pere d’Àger. La pèrdua d’un unicum (1999), Pintures romàniques de l’església de Sant Víctor de Dòrria (2003), Les esglésies preromàniques i romàniques de la vall Ferrera i la coma de Burg (2004), El romànic de la vall d’Àneu (2005), Diccionari d’arquitectura romànica catalana (2006), La Verge del Mar. Església de la Santíssima Trinitat de Benicarló (2007), El romànic de la vall de Cardós (2007), Santa Maria de Cervià de Ter. Estudi de les pintures murals del transsepte (2008) i El conjunt de pintures murals de l’església de Sant Esteve de Canapost (2008). Ha estat presidenta dels Amics de l’Art Romànic del 1999 al 2009.