Rosa Maria Martín i Ros és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1973) i especialista en l’estudi dels tèxtils i la indumentària. És conservadora del Disseny HUB Barcelona des del 2008 i, anteriorment, del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, des del 1978, del qual fou directora entre els anys 1982 i 2002. Durant aquest període va dur a terme l’ampliació dels fons del museu mitjançant la tramitació de donacions que van permetre establir les bases de l’actual fons de moda del segle xx, tant d’alta costura com de prêt-à-porter. Entre els anys 1992 i 1993, va encapçalar la nova presentació de l’exposició permanent del museu amb una síntesi representativa de tots els seus fons, des de l’antiguitat tardana fins a la dècada de 1980, i de la qual es van derivar noves aportacions a l’estudi de les col·leccions. Ha exercit d’assessora científica en diferents campanyes de recuperació i restauració de teixits medievals, com ara els teixits del sepulcre de Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, el 1982, i en la restauració i l’estudi posterior a sol·licitud del capítol de la catedral de Girona. De la mateixa manera, per encàrrec del Museu de Ripoll, va dirigir la restauració i l’estudi de l’Humeral de Sant Eudald, entre els anys 1984 i 1985. El 1997 va participar, gràcies a la iniciativa del Servei d’Arqueologia de Lleida de la Generalitat de Catalunya, en l’obertura i l’extracció de teixits del sepulcre del campanar de l’església parroquial d’Agramunt. Arran d’un estudi sobre el Tern de Sant Valeri, va tramitar-ne la restauració, així com les del Tern de Pere d’Urtx i de la Casulla de Sant Vicenç a l’Abegg-Stiftung de Riggisberg, a Berna, entre els anys 1992 i 1994.

Les seves investigacions s’han centrat principalment en l’estudi del teixit, el brodat i els ornaments litúrgics d’època medieval. Ha publicat diversos estudis sobre el Tern de Sant Valeri (segle xiii) que han permès datar tots els teixits que el formen, així com el Tern de Sant Vicenç (segle xiv), especialment els seus brodats opus anglicanum, tema que ha tractat en nombrosos articles i publicacions. També s’ha dedicat a l’estudi dels teixits de finals de l’època gòtica com la Capa de Ferran II el Catòlic (1492-1504) i en l’especialitat del brodat, ha estudiat ornaments litúrgics medievals de Catalunya, entre els quals destaca el Frontal del cardenal Margarit (1474-1476?).
  És autora de monografies com La indumentària com a fet social (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1979), Els frontals brodats del Museu de la catedral de Girona (Girona, Catedral de Girona, 1982) o La Capa de Daroca y los ornamentos de la Colegial (Daroca, Ajuntament de Daroca, 2003). Ha col·laborat en revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional com el Bulletin du Centre International d’Étude des Textiles Anciens, Techniques et Cultures; D’Art; Lambard. Estudis d’Art Medieval; Quaderns del MEV, i Tribuna d’Arqueologia. Ha participat en obres col·lectives de referència com la Catalunya romànica (1984, 1986 i 1987) dirigida per Antoni Pladevall; Art de Catalunya (1997), dirigida per Xavier Barral; els capítols dedicats als teixits de Summa Artis. Historia General del Arte (1999), dirigits per Alberto Bartolomé Arraiza; la col·lecció sobre el Modernisme (2003), dirigida per Francesc Fontbona, i l’Art gòtic català. L’art de l’objecte (2008), dirigit per Núria de Dalmases i Antoni Pladevall.
  Ha participat en congressos i jornades científiques a Lió, Lisboa, París, Londres, Cambridge, Winchester, Ciutat de Mèxic, Krefeld, Berna, Niça, Palerm, Prato, Madrid, Bilbao, Burgos, València, Castelló de la Plana, Montserrat, Lleida, Tarragona i Vic, entre d’altres.
  Ha comissariat i ha dirigit diverses exposicions sobre tèxtils com ara «1882-1982 Cent anys d’indumentària» (1982), en commemoració del centenari del naixement de Pablo Picasso; «Moda segle xx» (1982); «Vuit-cents anys de la fundació de la Basílica de Santa Maria del Mar» (1983); «La revolució Jacquard» (Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona, 1985); «Vint-i-cinc anys de l’Escola de Puntaires» (1989); «El negre en el vestit» (1992); «Cristóbal Balenciaga» (1995); «Indianes. Teixits estampats restaurats del fons del museu i manuscrit sobre la manera d’estampar» (1996); «Noucentisme i Art Déco. Peces restaurades del Museu Tèxtil i d’indumentària» (1997); «Vestits nupcials» (1998); «Mantons de Manila de la Col·lecció Artigues-Alart» (2001), i «El vestit sastre» (2001); «Indianes i estampats» (Museu d’Història de Sabadell, Sabadell, 2007). El 2010, va cocomissariar i codirgir amb Judit Verdaguer, del Museu Episcopal de Vic, i amb Marie-Anne Privat-Savigny i Marie-Hélène Guelton, del Museu de Teixits de Lió, l’exposició «Fastes de la Courone d’Aragon. Dialogue entre les broderies et les tissus du Musée des Tissus de Lyon et du Musée Episcopale de Vic» (Museu de Teixits, Lió, 2010-2011). Ha coordinat exposicions externes al museu, com ara «El Fortuny de Venècia» (1984) o «Blau Blue-Jeans» (1990), i ha col·laborat amb el Museu Picasso de Barcelona en exposicions com ara «Georges Braque» (1986), «Raoul Duffy» (Museu Picasso, Barcelona, 1999) i «Robert i Sonia Delaunay» (Museu Picasso, Barcelona, 2000). En els darrers anys, ha col·laborat com a assessora científica en les exposicions «L’edat d’or de l’alta costura» (2010-2011) i «Balenciaga y la alta costura en Barcelona. Proximidades y distancias» (Museu Cristóbal Balenciaga, Getaria, 2013), totes dues comissariades per Josep Casamartina i Parassols.
  És vicepresidenta en representació d’Espanya i els països de llengua castellana i portuguesa del Centre Internacional d’Estudis dels Tèxtils Antics (CIETA) des del 1993, i membre del seu consell de direcció des del 1987. També és membre de la Comissió del Vestit (Costume Committee) del Consell Internacional de Museus (ICOM) des del 1978. Forma part de la junta d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, des del 2003, i n’és vicepresidenta des del 2009.