Maria Isabel Marín Silvestre és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1993). La seva tesi de llicenciatura és El reflex dels corrents arquitectònics i escultòrics de finals de segle XIX al cementiri de Montjuïc (1986) i la seva tesi doctoral és L’escultor Eusebi Arnau Mascort (1863-1933) (1993). En actiu al Reial Cercle Artístic de Barcelona des del 1997, s’encarrega de l’arxiu, de la biblioteca, del patrimoni artístic i de l’organització d’algunes exposicions, com ara «Mostra documental» (2006), «Cartells del Cercle Artístic» (2010) i exposicions dels pintors Filibert González Zafra (2007), Maria Jesús de Sola (2010), Emília de Torres (2011), Ricard Fàbregas (2012), Manel Surroca (2014) i publicacions editades per l’entitat. Entre el 2002 i el 2008 va estudiar panteons artístics als cementiris de Poblenou i Montjuïc per Cementiris de Barcelona.

És autora de diversos llibres, com ara L’obra medallística de l’escultor Eusebi Arnau (Barcelona, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans, 2005); Eusebi Arnau (Barcelona, Infiesta, 2006); Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d’història (1881-2006) (Barcelona, Reial Cercle Artístic de Barcelona, 2006); Anton Casamor. L’obra d’un gran artista (Girona, Fundació Casamor, Navata, 2008); Homenatge a Maria Jesús de Sola. Exposició Antològica (Barcelona, Reial Cercle Artístic de Barcelona, 2010); Manel Surroca. El traç lliure (Barcelona, Reial Cercle Artístic, 2014), i Josep Duñach. L’escultor i el seu temps (Barcelona, Infiesta, 2014).
  És coautora dels llibres següents: «Art i arquitectura», a Barcelona a través dels seus cementiris. Un passeig pel cementiri del Poblenou (Barcelona, Serveis Funeraris de Barcelona / Ajuntament de Barcelona, 1a ed., 2004; 2a ed., 2007); «Arts aplicades a les farmàcies», a Farmàcies històriques de Catalunya (Barcelona, Angle, 2007); «El patrimoni artístic del cementiri» (introducció i rutes principals i secundàries), a El cementiri de Montjuïc. Somnis de Barcelona (Barcelona, Ajuntament Barcelona i Cementiris de Barcelona, 2008).
  Ha col·laborat a «L’escultura aplicada a l’arquitectura», al volum ii de l’obra El Modernisme, dirigida per F. Fontbona (Barcelona, L’Isard, 2002); Catàleg d’art a l’espai públic de la ciutat de Barcelona (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2004-2006); La fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles xix i xx (Girona, Museu d’Art de Girona, 2009); Testimonis artístics. Ateneu Barcelonès (Barcelona, Ateneu Barcelonès i RBA, 2010); Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011); «Eusebi Arnau, col·laborador de Lluís Domènech i Montaner», a La Casa Museu Domènech i Montaner i les seves col·leccions d’art (Canet de Mar, Ajuntament de Canet de Mar, 2011), i Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2011), amb la redacció de trenta-sis biografies, Joies del Modernisme català. Espais interiors (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2014) i Joies del Barroc (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2014).
  Ha participat al Congrés Catalunya i la Restauració (Manresa, 1992), amb Eusebi Arnau i Mascort (1863-1933), escultor en l’època de la Restauració; al Congreso Nacional de Arquitectura Modernista, amb «La escultura aplicada a la arquitectura modernista. La necesidad de su estudio», a les actes Arquitectura y Modernismo. Del Historicismo a la Modernidad (Melilla, Universidad de Granada, 1997), i al Congreso Español de Historia del Arte (Palma, 2004), amb L’Exposició Internacional d’Art del Centenari de Buenos Aires l’any 1910. El Cercle Artístic com a delegat de Catalunya, taula rodona amb motiu de l’exposició «La medalla modernista» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2001), i ha participat amb «La col·laboració d’escultors catalans a diverses exposicions internacionals entre 1890 i 1915», al Congrés Internacional. Esculpint l’escultor (Universitat de Barcelona, novembre 2016); «L’artista i la seva creació: Eusebi Arnau i la medalla catalana», a «La medalla devocional. Art, societat i mentalitat» (XX Curs d’Història Monetària Hispànica, 23 i 24 de novembre de 2016, Museu Nacional d’Art de Catalunya) i, amb «Josep Puig i Cadafalch i Eusebi Arnau. Una estreta col·laboració entre l’arquitecte i l’escultor«, al Congrés Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (Barcelona i Mataró, octubre 2017) .
  Ha participat en les conferències següents: dins el curs Lluís Domènech i Montaner, «Una referència en les arts aplicades i decoratives del Modernisme» (Els Juliols de la Universitat de Barcelona, 2000) i «L’escultor Eusebi Arnau, col·laborador essencial en l’obra arquitectònica i decorativa de Domènech i Montaner»; dins el curs Josep Puig i Cadafalch (Els Juliols de la Universitat de Barcelona, 2001), «L’escultor Eusebi Arnau: una participació constant en l’obra de Josep Puig i Cadafalch», «El paper de les acadèmies i el Cercle Artístic de Barcelona a l’època d’Andreu Solà», amb motiu de l’Any Solà (Centre Cultural de Ripollet, 2003), «L’escultura modernista aplicada a l’arquitectura a Catalunya» (Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona, 2007), «L’escultura funerària modernista a Catalunya» (Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona, 2007) i «L’escultor Jordi Puiggalí» (Ca l’Arenas, Mataró, 2012), i ha comissariat l’exposició d’aquest escultor.
  Ha publicat els articles següents: «L’escultor Eusebi Arnau» (Nexus, Barcelona, 1993); «L’escultor Ricard Sala» (2002), «Ressenya d’un símbol. La medalla del RCA» (2002), «Enric Granados al Cercle Artístic» (2003), «Converses amb Antoni Picas i Jordi Alumà. Els anys 40 i 50 al Cercle» (2008), «El Cercle Artístic i l’Orfeó Català» (2008), tots cinc publicats al Butlletí del Reial Cercle Artístic. Època II; «Josep Alumà Sans cartellista i pintor» (2009) i «El Cercle Artístic. 50 anys al Palau Pignatelli i a la Casa Bassols», tots dos publicats al Butlletí del Reial Cercle Artístic. Època III, i finalment, «Un mes, una obra. La dama de la màscara (c. 1887). Romà Ribera i Cirera» (Md’A, Girona, 2010).