Com a escriptor publicà a Barcelona, a la postguerra, diversos reculls poètics o de to líric i retòric en espanyol, com ara Vibraciones (1940?), Vibraciones rimadas (1943), Jardín espiritual (1950), Días sin luz. Reflexiones de un ciego circunstancial (1951), El concepto de Dios. Alma y corazón cara a la altura (1954) i Vibraciones poéticas (1959). Tot i que estigué ben relacionat amb gent del món cultural català, com ara les famílies Matheu, Renart o Gomis, i també del Madrid oficial, com ara Federico García Sanchiz, el seu pas pel món literari fou poc sorollós.
En el camp artístic cal destacar la monografia sobre el pintor P. Casas Abarca (Barcelona, Tipografía La Académica, 1946), interessant —però amb un to anecdòtic—, tot i que Pere Casas Abarca jugà un paper destacat en la vida artística de Barcelona, en el seu vessant més oficial; el prologuista de l’obra, el crític d’art madrileny José Francés, la qualifica d’autobiogràfica, ja que el paper de Gay fou el d’entrevistador del biografiat, i efectivament el llibre està estructurat com una llarga entrevista plantejada amb gran complicitat. |
