Andrea A. Garcia i Sastre va ser doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral —llegida l’any 1995 al Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts— versa sobre la creació i primer desenvolupament dels museus d’art de Barcelona. La tesi es va publicar amb el títol Els museus d’art de Barcelona. Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), que va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or (1998) atorgat per la revista del mateix nom.
  La seva trajectòria professional es va desenvolupar al Museu Etnològic de Catalunya, al Servei de Museus del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment al Museu d’Art de Catalunya, on va fundar el Departament d’Educació del museu (DEAC), que va dirigir durant molts anys i des d’on va impulsar diverses iniciatives pedagògiques i també va iniciar la biblioteca especialitzada en temes museològics i museogràfics. Durant l’etapa de la redacció del projecte del nou Museu Nacional d’Art de Catalunya, en va esdevenir subdirectora i va col·laborar en la redacció d’aquest projecte.
  Als inicis de la dècada de 1970, a Barcelona, un grup de mestres, pedagogs i conservadors de museus havien començat a qüestionar el valor didàctic i social de moltes de les museografies dels museus de la ciutat. Andrea Garcia va ser una ferma impulsora del moviment i va mantenir l’esperit de compromís al llarg de la seva vida. El seu compromís amb la professió museística la va fer participar, com a fundadora, en la primera Assemblea de Museus de Catalunya i, després, en l’Assemblea de Treballadors de Museus de Catalunya (ATMC), de la qual va ser presidenta. També va iniciar, juntament amb el seu equip, les Jornades DEAC d’àmbit estatal, que encara actualment són el fòrum de referència on es parla d’educació i museus. Va ser membre actiu del Comitè d’Educació i Acció Cultural (CECA) del Consell Internacional de Museus (ICOM) de la UNESCO, en va assolir la celebració de la conferència internacional a Barcelona, i en va presidir el comitè espanyol (1998-2002). El 2005 va rebre el Premi AMC de Museologia a la trajectòria professional de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC).

Sempre va lluitar per una renovació dels museus, particularment de la seva funció pedagògica, i va formar en aquest esperit nombrosos conservadors i pedagogs de museus en seminaris, cursos i conferències, tant al nostre país com en molts punts d’àmbit estatal i de l’Amèrica Llatina. Va col·laborar amb articles en diverses publicacions: la revista de l’ICOM i altres revistes especialitzades en educació i museus; una d’aquestes publicacions és Mnemosine. Revista de Museus de Catalunya, de la qual va formar part del consell de redacció.
  Va col·laborar en l’organització de la commemoració del centenari de la Junta de Museus, i en el llibre publicat arran d’aquest esdeveniment, Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya. 1907-2007 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008), amb els articles «Antecedents» i «Del 1907 al 1914».