Núria de Dalmases i Balañà va ser doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’història de l’art (art medieval) de la mateixa universitat, on va ser directora del Departament corresponent de la Facultat de Geografia.

Va centrar la seva recerca en l’art medieval català i l’orfebreria a la Corona d’Aragó. La seva tesi, Orfebreria catalana medieval. Barcelona 1300-1500, obtingué el Premi Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans, que la publicà el 1992. Fou autora de diverses publicacions i nombrosos articles, com ara «Argenteria andorrana: estudi introductori», a Catalogació de l’orfebreria a Andorra. Va fer també estudis monogràfics a catàlegs d’exposicions, com ara «Creu reliquiari de la Vera Creu de Girona», a Mil·lenium. Història i art de l’Església catalana.
  Va formar part del Consell Assessor del Patrimoni de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona. Des del 1996, era membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. També fou membre del patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.