Teodor Creus i Corominas fou advocat, periodista, polític, historiador i empresari. Teodor Creus i Corominas nasqué a la ciutat de Barcelona l’any 1827, encara que ben aviat deixà la ciutat comtal i s’establí a Vilanova i la Geltrú. El 1850 emprengué la seva primera aventura periodística i fundà el Diario de Villanueva y la Geltrú, al costat d’altres periodistes locals com ara Pers i Ricart o Pers i Ramona. Gairebé al mateix temps començà a publicar articles i treballs relacionats amb la historiografia local.
  Des del 1858 fins al 1861 exercí diferents càrrecs dins el ple municipal, i arribà a ser nomenat alcalde de Vilanova i la Geltrú, tasca que exercí durant un període de dos anys. El 1861 deixà l’alcaldia de la ciutat, encara que seguí vinculat estretament a l’Administració local i ocupà llocs de certa rellevància dins l’organigrama municipal.

Vinculat estretament a la vida associativa de Vilanova i la Geltrú, Creus es relacionava amb entitats com ara l’Assemblea Local de la Creu Roja, l’Ateneu Vilanoví o la Caixa d’Estalvis de Vilanova. Com a vilanoví i amant de la història i l’art, creà la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. El 1884 publicà la seva obra més destacada com a historiador de l’art, la Guía del monasterio de Santas Creus, la qual durant molts anys marcà l’inici dels múltiples estudis basats en el cenobi cistercenc de l’Alt Camp. Durant les últimes dècades del segle xix, Creus s’interessà per l’arqueologia i l’etnografia local, sobretot de les comarques del Garraf i el Penedès.
  Seguint amb la seva trajectòria política, el 1892 participà com a delegat per a la comarca de Vilanova i la Geltrú a l’Assemblea de Manresa, el 1900 fou nomenat cronista local per l’Ajuntament de la capital del Garraf, i el 1906 participà al primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona.
  El 1921, als noranta-quatre anys, morí a Vilanova i la Geltrú, i deixà un llegat important com a impulsor de la història, l’arqueologia, l’etnografia i el periodisme del Garraf i el Penedès.