Eveli Bulbena i Estrany era pintor, dissenyador, escriptor, també es va dedicar a la música i a la crítica d’art. Fill de Ricard Bulbena i Tusell (1850-1902) i de Maria Lluïsa Estrany i Amell († 1929), sovint anomenada «vídua de Bulbena». Erròniament, alguns autors afirmen que era fill d’Antoni Bulbena i Tusell (1954-1946), escriptor, traductor de clàssics i editor de textos catalans medievals. Es va casar amb Anna María Ribera Pascual, que va morir de malaltia el 1923. Va anar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja, i va ser deixeble de Fèlix Mestres i Borrell (1872-1933). Com a dissenyador, cal destacar que va fer la capçalera de la «Página literaria», suplement quinzenal d’El Correo Catalán, així com vinyetes, motius al·legòrics i lletres capitals del mateix diari. També va tenir vel·leïtats poètiques en llengua espanyola: el 1936 va publicar Poesías, escrites entre els anys 1923 i 1935, de temàtica religiosa, filosòfica i política (llavors era un exaltat monàrquic); i el 1958 va publicar dues obres molt diferents, Romancero de la Patria Mártir (1936-1939), dedicat al dictador Francisco Franco, i Visión del Viernes Santo, on compara el dolor del poble en les processons de Setmana Santa i les gestes heroiques de la Guerra Civil. Pel que fa a la música, el 1915, juntament amb Marià Mayral, van fer unes nadales amb el títol Incens y boyres, i el 1948 va escriure la lletra i va compondre la melodia de «Goigs a l’inefable misteri de la Santíssima Trinitat».

Com a crític d’art, des del 1912 fou el responsable de la secció d’art del diari El Correo Catalán. La seva trajectòria està marcada per l’estima i admiració cap a l’escultor Ramon Amadeu i Grau (1745-1821), així com vers el món del pessebrisme. Amadeu fou un dels primers escultors catalans en realitzar figures de pessebre, la fama del qual es va consolidar després de la seva mort, en el curs del segle xix, a redós dels pessebristes d’Olot i de Barcelona. La família Bulbena va heretar la col·lecció de figures d’Amadeu més important que existia a Barcelona, la de Salvador Bordas i Valls († 1873). Els germans d’Eveli, Antoni i Artur, també posseïen algunes escultures. Les obres d’Eveli foren llegades a l’Ajuntament de Barcelona en dos moments diferents. La primera donació fou realitzada l’any 1940 al Museu d’Història de Barcelona, i es tractava de figures de pessebre que durant molts anys es van exhibir al Poble Espanyol de Barcelona; actualment es troben repartides entre el Museu d’Història i el Museu Etnològic. La segona donació fou exercida l’any 1955 al Museu Frederic Marès, en aquest cas, la major part d’obres eren imatges de culte.
  L’obra principal de Bulbena és una monografia sobre l’escultor, titulada Ramón Amadeu. Maestro imaginero catalán de los sigos xviii y xix, publicada l’any 1927, un text bàsic encara avui per a l’estudi d’aquest artista. Tot i que el nom d’Amadeu estava bastant mitificat en el món del pessebrisme, l’aparició del llibre de Bulbena va tenir un ressò que va més enllà, i penetra dins l’àmbit de la història de l’art, ja que autors com ara Joaquim Folch i Torres, Ricardo de Orueta o Miquel Utrillo, en els anys immediats van realitzar textos sobre Amadeu. Fins i tot, entre el desembre del 1930 i el febrer del 1931, es va fer una exposició en el Poble Espanyol de Barcelona dedicada a l’escultor, la primera que surt de l’àmbit religiós o privat i entra en un museu. Cal dir que abans del 1927, Bulbena ja havia fet un parell d’articles de difusió sobre Amadeu, un el 1921 a El Correo Catalán i un altre el 1925 a La Vanguardia. Posteriorment, el 1931 va realitzar un article sobre Amadeu a la revista Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, un text de síntesi del llibre del 1927, que no aporta res de nou. El 1945 va tornar a escriure un altre article de síntesi, també sense novetats historiogràfiques, amb motiu de l’exposició que commemorava el bicentenari del naixement de l’escultor. Finament, el 1954, el seu amor pel pessebrisme va portar Bulbena a escriure una història de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Bibliografia sobre Eveli Bulbena i Estrany: necrològica (El Correo Catalán, Barcelona, 12 d’octubre de 1960, p. 4); Monica von Wunster, «“La gran danza macabra” di Evelio Bulbena y Estrany», a Atti del XIX Covegno [Associazione Ispanisti Italiani], vol. i (Roma, Unipress, 2001, p. 215-226), i Joan Yeguas, Ramon Amadeu. 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814) (Olot, Museus d’Olot, 2012).