Lluïsa Amenós Martínez és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’àmbit del patrimoni cultural i els museus, en les especialitats de documentació i recerca de béns culturals i en l’assistència tècnica i la coordinació d’exposicions. Ha col·laborat i col·labora, entre d’altres, amb el Museu Frederic Marès de Barcelona, el Museu d’Arts Decoratives i el Museu Tèxtil i de la Indumentària (integrats en el Disseny Hub Barcelona), el Museu Picasso de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Ha col·laborat també amb el Servei d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona i de la Paeria de Lleida, en l’estudi de material metàl·lic (Medieval Meeting, Lleida, 2012). Ha estat responsable d’activitats i difusió a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica des que fou creat, l’any 2004, fins a l’any 2007, quan decidí retornar al món dels museus i impulsar la revalorització del ric patrimoni metàl·lic català.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en les arts del ferro i la metal·listeria. Ha estudiat i documentat els fons metàl·lics de diversos museus catalans i els orígens del col·leccionisme de ferro català, amb una incidència especial en les col·leccions aplegades per Santiago Rusiñol i la Junta de Museus de Catalunya al Cau Ferrat de Sitges. Ha dut a terme estudis històrics i artístics sobre l’activitat i les produccions dels ferrers en l’àmbit de la construcció medieval i de l’arquitectura modernista barcelonina, a més de glossaris terminològics i estudis etnogràfics sobre l’ofici. Una bona part dels seus treballs s’han publicat, entre d’altres, al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i als Quaderns del Museu Episcopal de Vic. També cal destacar els treballs sobre forja publicats a L’art gòtic a Catalunya (2008) i a El Modernisme. A l’entorn de l’arquitectura (2002). Darrerament, ha participat en la redacció del volum corresponent a la província de Girona de l’Enciclopedia del románico, editada per la Fundación Santa María la Real (Palència, 2012). És sòcia del Consell Internacional de Museus (ICOM España) i col·laboradora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), de la Universitat de Barcelona.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Lluïsa Amenós (Actiweb)
  — Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON)