Francesc de Paula Bofill i Balada era d’origen modest i de formació autodidacta. Va iniciar la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Barcelona el 1922, amb l’ingrés a les oficines de l’Exposició Internacional del 1929. Durant aquells anys va col·laborar en el projecte de l’exposició «El arte en España», que va tenir lloc al Palau Nacional de Montjuïc durant la mostra, en el qual, entre altres tasques, va fer de correu acompanyant les obres que venien d’arreu de l’Estat. El 1931, sota les ordres de Joaquim Folch i Torres, va començar la seva activitat a la Junta de Museus, des d’on va participar activament en la catalogació d’obres, entre les quals destaca la col·lecció Plandiura, així com en la instal·lació dels museus del Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Amb l’esclat de la guerra civil el 1936 va treballar en la tasca d’inventari de col·leccions privades comissades pel Govern de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva salvaguarda. El 1939 amb l’arribada de la dictadura franquista va superar el procés de depuració de funcionaris no sense dificultats, atès que el seu cosí, l’advocat i polític Isidre Durand i Balada, es trobava exiliat a París. El 1946 va assumir la direcció del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona que, desallotjat del seu emplaçament original del Palau de Pedralbes, obriria les portes tres anys després al Palau de la Virreina. A partir del 1959 va compatibilitzar aquest càrrec amb el de director del Museu Postal, recentment instal·lat al mateix edifici, fins a la seva jubilació el 1963. Durant anys va compaginar la seva tasca professional als museus amb la docència a l’Escola de Treball de Barcelona.

En el camp de la investigació va centrar la seva recerca en el món de la ceràmica, reflectit en el catàleg de l’exposició «Cerámica española» (Barcelona, 1942) i en els articles «El darrer donatiu al Museu de Josep Llimona» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, 1934), «La ceràmica del “Cau Ferrat”» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, 1934), «El donatiu de l’Associació d’Amics dels Museus de Catalunya» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, 1935), «Un intercanvi de ceràmica» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, 1936), «Ceràmica holandesa al nostre Museu» (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Barcelona, 1937), «Las series azules en la cerámica española» (Cerámica Industrial y Artística, Barcelona, 1935), «Cerámica barcelonesa de reflejo metálico» (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, 1941) i «Nuevos ejemplares de ceràmica» (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, 1946). Cal destacar, a més, que va col·laborar en la redacció del catàleg de l’exposició «El encaje de seda» (1960) i és autor del Catàleg dels morters. Col·lecció Palau de Perelada (1967), així com de l’article «Dos alfombras españolas» (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, 1946).

Bibliografia sobre Francesc de Paula Bofill i Balada: El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. 1932-2007. 75 anys (Barcelona, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008).