Com a investigadora, tracta aspectes relacionats amb el col·leccionisme i la història de l’antiquariat a Catalunya. Ha editat el llibre El reverso de la historia del arte. Exposiciones, comercio y coleccionismo (1850-1950), juntament amb Esther Alsina. És coautora de diversos articles al voltant d’aquests aspectes juntament amb l’antiquari i historiador de l’art Artur Ramon Navarro, com ara Algunos apuntes para una historia del anticuariado en Barcelona. 1910-1936 (Gijón, Trea, 2015) i Una aproximació a l’antiquariat modern a Barcelona (Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012), tots dos resultat de participacions en diferents seminaris a València (Centre Cultural del Carme, 2012) i a Sitges (Palau Maricel, 2012), així com «Del coleccionismo privado a los museos. Una reflexión sobre la importancia del mecenazgo en tiempos turbulentos» (Goya, Madrid, 2014). Sobre l’antiquari Celestí Dupont ha publicat estudis a llibres com Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle xx (2016) i a revistes com Archivo Español de Arte (2016). També ha publicat estudis monogràfics sobre l’antiquari Paul Tachard (Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2022, Consorci de Patrimoni de Sitges i Universitat Autònoma de Barcelona, 2022) i sobre la col·leccionista Maria Regordosa, com ara «La colección de trajes regionales de María Regordosa de Torres Reina: análisis y periplo posterior» (2022) o «Maria Regordosa i Oleguer Junyent: amistat i passió col·leccionista» (2019). A més, ha redactat les entrades sobre Oleguer Junyent, Maria Regordosa, Marc Jesús Bertran, Celestí Dupont, Gaspar Homar, Paul Tachard, Josep Valenciano, entre d’altres, del Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya (RCCAAC).
Una altra de les àrees de recerca en què treballa és l’art català de finals del segle xix i la primera meitat del segle xx, especialment del període modernista i el seu patrimoni desaparegut. En aquesta línia cal destacar l’estudi al voltant de la desapareguda botiga de pianos Cassadó&Moreu que ha donat com a resultat diverses publicacions, com ara «El almacén de pianos Cassadó&Moreu. Fusión de las artes en el Modernismo» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2012), «El desaparegut magatzem de pianos Cassadó & Moreu» (Coup de Fouet, Barcelona, 2013) i «Pau Roig y las tres pinturas del almacén de música Cassadó Moreu: una lectura musical» (Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, Barcelona, 2013). També ha participat en el llibre Joies del Modernisme català. Espais interiors (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2014) amb l’estudi dels interiors de la Casa Marsans, la Giralda de l’Arboç i Vil·la Hispanoàrab. És autora de l’article «La Villa Hispanoárabe. Oriente en el Tibidabo» (Res Mobilis. Revista Internacional de Investigación en Mobiliario y Objetos Decorativos, Oviedo, 2015). A la mateixa revista, ha publicat l’estudi «La casa Solsona: paradigma de las artes decorativas del Modernismo en Cervera», juntament amb Núria Gil (2016). Fruit d’aquesta darrera recerca han publicat el llibre monogràfic La Casa Solsona. Una joia modernista a Cervera (2022).
En relació amb les arts escèniques, destaca la seva tesi doctoral dedicada a Oleguer Junyent, esmentada més amunt. També ha signat altres treballs, com «Josep Planella i Coromina (1804-1890): l’escenògraf que va viure més que les seves obres», a Arte y olvido: teorías y trayectorias artísticas (1850-1950) (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2022), o bé un recorregut per la documentació escenogràfica del Liceu titulat «Vestint l’escenari: els anys daurats de l’escenografia al Liceu», a Societat del Gran Teatre del Liceu. Un recorregut a través del seu arxiu històric (2022). Juntament amb la doctora Isabel Marín, ha escrit el llibre Els balls de Carnaval del Cercle Artístic (en premsa). Col·labora amb el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC) en la redacció de veus d’escenògrafs per a l’Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes (EAEC).
Ha participat com a ponent en diverses conferències i seminaris, com ara el que es va organitzar a la Universitat de València dedicat a l’historiador de l’art valencià Elías Tormo Monzó, amb la ponència «La producción bibliográfica de Elías Tormo: una aproximación a su clasificación», publicada a la monografia Elías Tormo. Apóstol de la historia del arte en España (2013). També ha col·laborat en diverses ocasions amb l’Associació per a l’Estudi del Moble participant o coordinant diverses jornades, que han donat com a resultat diverses publicacions, com el dossier «Els Junyent. Artistes, decoradors i col·leccionistes» (2021), «Gaspar Homar. Decorador, moblista, col·leccionista» (2022), «El moble, també qüestió de dones» (2022) i «S’aixeca el teló: el moble en les arts escèniques» (2025).
Ha estat col·laboradora del grup de recerca «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i els Estats Units» i està vinculada al Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), de la UB. És membre de l’equip assessor del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida i del Consell Internacional de Museus (ICOM Andorra).
Combina la tasca investigadora amb el vessant professional. Col·labora amb l’antiquari i galeria d’art Artur Ramon Art i també treballa com a documentalista en temes de recerca vinculats a l’antiquariat, al col·leccionisme català de finals del segle xix i principis del xx i al patrimoni modernista. També ha treballat en diverses ocasions per al Consorci de Patrimoni de Sitges i la Fundació Godia, així com fent visites guiades al Cercle del Liceu de Barcelona. |
