Enric Bayerri i Bertomeu, de formació bàsicament autodidacta, va estudiar uns anys amb els jesuïtes fins que va abandonar la seva carrera eclesiàstica. Després es va dedicar uns anys al món de l’ensenyament i el periodisme, escrivint sempre en publicacions de caire dretà i catòlic. El seu interès per la història local el va portar l’any 1921 a ser designat director del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, a excepció d’un breu període durant la II República i tota la Guerra Civil.
  Un cop acabat el conflicte, i després de ser alliberat de la presó, tornà a ser designat director del Museu-Arxiu i també es va encarregar de la recuperació i ordenació dels arxius eclesiàstics de Tortosa (el de la catedral i el Diocesà), traslladats fora de la ciutat per a salvar-los de la destrucció l’any 1938 i retornats amb un cert desgavell organitzatiu.

La seva tasca com a historiador de l’art estigué directament relacionada amb la seva vida professional al capdavant del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa i es mostra clarament reflectida en la seva monumental (i inacabada, a causa de la seva mort) obra, Historia de Tortosa y su comarca, la qual conté en alguns dels seus nou volums interessants notícies relatives al passat artístic de Tortosa i el seu territori més proper.
  Però, sense cap mena de dubte, la seva principal aportació a la història de l’art és el llibre Los códices medievales de la catedral de Tortosa, editat pòstumament l’any 1962 i on fa un detallat inventari dels còdexs i biblioteca catedralícia. Amb aquesta publicació es culminava un llarg procés de classificació d’aquell important fons bibliogràfic medieval, un dels més importants de Catalunya, tant en nombre com en qualitat d’exemplars.