Xavier Barral i Altet és historiador de l’art medievalista, llicenciat en història de l’art i arqueologia per la Universitat de Barcelona i la Universitat de la Sorbona. Es doctorà per la Universitat de la Sorbona, on fou professor adjunt d’història de l’art medieval fins que l’any 1978 va ser nomenat catedràtic d’història de l’art i arqueologia medievals a la Universitat de Rennes, de la qual és catedràtic emèrit des del 2008 i, des del 2010, catedràtic convidat de la Universitat de Venècia Ca’ Foscari a Itàlia.
  És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de nombroses acadèmies estrangeres, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Ha estat director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, director de la Mission Historique Française en Allemagne a Göttingen, director del Museu d’Història de Lo Puèi (França) i del programa europeu Francia Media. Un voyage culturel de la Mer du Nord à la Méditerranée (850-1050) de l’Institut Flamenc de Patrimoni (Vlaams Instituut voor het Onroerend Erfgoed, Brussel·les). Ha estat professor convidat de nombroses universitats europees i americanes, vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu i president del Club d’Opinió Arnau de Vilanova. Ha rebut la medalla d’or Barcelona 92 i el Global Education Award el 2002. Presideix el Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i senior fellow (‘investigador superior’) del Collegium Budapest (Hongria), de l’Institut Holandès d’Estudis Avançats (Països Baixos), del Centre d’Estudis Bizantins de Dumbarton Oaks de Washington, de la Galeria Nacional d’Art de Washington, de l’Alexander von Humboldt Stiftung a la Universitat de Bonn, de la Biblioteca Hertziana de Roma i de l’Institut Max Planck d’Història de l’Art. Ha estat comissari de múltiples grans exposicions internacionals i és membre de comissions científiques de nombroses revistes d’estudis medievals. Va dirigir i organitzar el cèlebre col·loqui internacional Artistes, artisans et production artistique au Moyen Âge (Centre National de la Recherche Scientifique, Universitat de Rennes II, maig 1983, publicat en tres volums (París, Picard): Les hommes, vol. i (1986), Commande et travail, vol. ii (1987) i Fabrication et consommation de l’œuvre, vol. iii (1990). Ha dirigit l’obra col·lectiva en setze volums Art de Catalunya = Ars Cataloniae (Barcelona, L’Isard, 1997-2003), una Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya (Barcelona, Pòrtic, 2000) i la Historia del arte de España (Barcelona, Lunwerg, 1996). Ha estat, del 1992 al 2012, crític d’art al diari Avui —articles recollits en L’art i la política de l’art (Barcelona, Galerada, 2001). Ha editat els escrits d’arquitectura, art i política de Josep Puig i Cadafalch (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003).

Entre les primeres publicacions, destaquen «La circulation des monnaies suèves et wisigothiques (Contribution à l’histoire économique du royaume wisigoth)» (Beihefte der Francia. Herausgegeben vom Deutschen Historischen Institut Paris, Zuric-Munic, Artemis, 1976); Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs) (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1978); «La catedral romànica de Vic» (Art romànic, Barcelona, Artestudi, 1979), i L’art pre-romànic a Catalunya. Segles ix-x (Barcelona, Edicions 62, 1981). També ha publicat «Les mosaïques de pavement médiévales de Venise, Murano, Torcello» (Bibliothèque des Cahiers Archéologiques, París, Picard, 1985); «Belgique romane» (Le Nuit des Temps, La Pierre-qui-Vire, Zodiaque, 1989); «L’art médiéval» (Que Sais-je, París, Presses Universitaires de France, 1991); «Histoire de l’art» (Que Sais-je, París, Presses Universitaires de France, 1989); «Compostelle. Le grand Chemin» (Découvertes, París, Gallimard, 1993); The early Middle Age from late Antiquity to a. d. 1000 (Colònia, Taschen, 1997); The Romanesque. Towns, cathedrals and monasteries (Colònia, Taschen, 1998); La cathédrale du Puy-en-Velay (Milà i París, Skira / Seuil / Editions du Patrimoine, 2000), i Vitralls medievals de Catalunya (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000).
  Entre les obres més recents, destaquen Chronologie de l’art du Moyen Âge (París, Flammarion, 2003); Catalunya destruïda (Barcelona, Edicions 62, 2005); Contre l’art roman? Essai sur un passé réinventé (París, Fayard, 2006; traducció en italià, Milà, 2009, i traducció en croat, Zagreb, 2010); L’arte gotica (Milà, Jaca Book, 2008); L’art romànic català a debat (Barcelona, Edicions 62, 2009); Abecedari Tàpies (Barcelona, Base, 2009); L’art i la dona. Assaig sobre la voluntat artística femenina (Barcelona, Base, 2010); Le décor du pavement au Moyen Âge. Les mosaïques de France et d’Italie (Roma, École Française de Rome, 2010), i En souvenir du roi Guillaume. La broderie de Bayeux. Stratégies narratives et vision médiévale du monde (París, Les Éditions du Cerf, 2016). El seu currículum i la seva bibliografia completa es troben reunits al volum col·lectiu internacional que se li ha dedicat: Le plaisir de l’art du Moyen Âge. Commande, production et réception de l’oeuvre d’art. Mélanges en hommage à Xavier Barral i Altet (París, Picard, 2012). Una autobiografia personal s’ha inclòs en el volum de J. Aurell (ed.), La historia de España en primera persona. Autobiografías de historiadores hispanistas (Barcelona, Base, 2012).