Agustí Altisent i Altisent procedia d’una família benestant de Santa Coloma de Queralt. Inicià els seus estudis a aquesta població però ràpidament es traslladà cap a Barcelona per completar-los a l’institut La Salle de la Bonanova, on es graduà com a perit mercantil.
  Als vint-i-tres anys decidí ingressar al reial monestir de Poblet, on li seria imposat el nom d’Agustí. El 1948 li foren investits els hàbits. Dins la comunitat monàstica, seguí els seus estudis, es llicencià en teologia per la Universitat de Friburg (Suïssa) el 1953 i l’any 1974 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi titulada La descentralització administrativa del monestir de Poblet a l’edat mitjana, publicada el 1985.
  Dins la comunitat pobletana, ocupà els càrrecs d’arxiver i director de l’impremta. A fora del cenobi, la docència i la investigació resultaren parts indispensables de la figura d’Altisent. Des del 1977 fins al 1988 fou professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tasca que compaginava amb la realització de conferències a Catalunya i altres punts de la geografia estatal i internacional.

En el camp de la història de l’art, destaquen les aportacions al coneixement de la vida artística dins els grans cenobis cistercencs masculins de la Catalunya Nova, com és el cas de Poblet i Santes Creus, tot i que també dedicà estudis al monestir de Vallbona de les Monges, sobretot articles relacionats amb la construcció d’aquests edificis i amb les procedents necessitats artístiques d’aquests monestirs i els seus habitants. Dins les seves publicacions, destaca l’extensa monografia dedicada al monestir de Poblet, gairebé l’única gran monografia que existeix del cenobi tarragoní, Història de Poblet (Abadia de Poblet, 1974). Col·laborà amb mitjans de comunicació com ara La Vanguardia i el recull d’aquests d’articles versaren en la publicació Reflexions d’un monjo (Barcelona, Columna, 2001), obra cabdal per a entendre la figura monàstica i monacal al segle xx. Fou distingit per la seva tasca pedagògica per la Universitat Rovira i Virgili amb la Medalla d’Or de la institució l’any 2003 i la Creu de Sant Jordi concedida el 1997.
  Agustí Altisent i Altisent fou membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, conseller de l’Institut Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Fou enterrat al cementiri de religiosos del reial monestir de Santa Maria de Poblet seguint els rituals funeraris propis de l’orde del Cister.

Bibliografia sobre Agustí Altisent i Altisent: Reflexions d’un monjo (Barcelona, Columna, 2001), en la qual Altisent mostra la vessant més personal i desconeguda de les vivències d’un monjo pobletà en ple segle xx.