Fernando Alcolea Albero pertany a una família d’antiquaris i galeristes. Es va formar des de la seva joventut entre Barcelona, Madrid, París, Londres, i Nova York al costat de marxants i experts en pintura, on va entrar en contacte amb el món internacional de les fires d’art, les subhastes i el col·leccionisme. Va compaginar els seus estudis d’història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola del Louvre de París. Va dirigir llavors la Galeria Fernando Alcolea de Barcelona (1988-2010), la Galeria Lino Silverstein del barri del Born de Barcelona (1989-1993) i la Galeria Fernando Alcolea de Nova York (1990-1994). Ha col·laborat amb crítics com ara Rafael Santos Torroella, Gerard Xurriguera, Octavio Zaya, Manel Clot, Christian Leigh, Jerry Saltz i Dan Cameron. Ha entaulat relacions amb nombroses galeries internacionals i ha participat a fires d’Europa, Amèrica i Àsia. És membre de la Secció d'Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Les seves àrees d’interès se centren a aprofundir en el coneixement dels pintors estrangers que van treballar a Catalunya a mitjan segle xix, en estudis com ara «L’estada a Barcelona del pintor francès Tony François de Bergue», «Noves aportacions sobre la primera etapa de la vida del pintor Achille Battistuzzi», «Un artista veneciano en Barcelona. La azarosa y turbulenta vida del pintor Luis Gualtieri» i «Pintors estrangers a Barcelona», i a donar a conèixer etapes i facetes de pintors catalans poc conegudes com ara «El pintor Lluis Graner en Amèrica. Gloria i decadència (1910-1928)», «El pintor i aeronauta Antoni de Sisteré Hernández», «De Girona a Valparaíso. La fugissera vida del pintor Josep Pagés i Ortiz», «El crim de Bendinat, Mallorca. El malmès pintor Ricardo Rauret» i «Onofre Garí Torrent».
  La seva altra àrea d’interès és la recerca de la història i el funcionament del mercat de l’art a Catalunya des del principi del segle xix, en treballs com ara «El anticuario y marchante Francesc Guiu i Gabalda (1843 - ca. 1914) y el mercado americano», «Los pintores españoles y el protagonismo de los artistas catalanes durante la eclosión del moderno comercio de arte en Londres (1850-1950)», «Cap a unes aportacions sobre el mercat de l’art a Barcelona en la primera meitat del segle xix», «Miquel Jumelin i Antoni Cousseau. Marxants de quadres en la Barcelona de 1850», «Els tallers i pisos. Una iniciativa independent dels artistes», «L’Exposició Artística de Pere Martin. La primera exposició permanent de quadres a Barcelona 1867» i «El Gimnàs Català» de Pere Romeu, precedent d’Els Quatre Gats.
  Ha exercit també de comissari de l’exposició i autor del catàleg raonat Baldomer Galofre. L’homenatge cent anys després al Museu d’Art i Història de Reus (2003), i ha sigut col·laborador redactor del diccionari enciclopèdic de pintors Allgemeines Künstlerlexikon (Munic, Saur, 2005-2008). Altres estudis seus que han tingut gran acceptació han estat «Pintores españoles en Londres (1775-1950)», «Los marchantes Pedro Bosch y Ricardo Hernández, impulsores del mercado artístico madrileño del siglo xix», «El pintor “Philip Villamil of Jamaica”», «Pintors suïcides a Espanya» i «Pintors morts prematurament».

Es pot completar aquesta informació a:
  — Fernando Alcolea (Academia. edu)
  — Fernando Alcolea (pàgina personal)