ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 15/12/2016

Cen Bermdez, Juan Agustn
Gijn (Astries), 17 de setembre de 1749 - Madrid, 3 de desembre de 1829

Àrees de treball: Art renaixentista / Art barroc / Art del segle xviii

Juan Agustín Ceán Bermúdez ha estat considerat el primer historiador de l’art hispànic perquè va publicar el 1800 el conegut Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en España, on s’utilitza sovint la documentació d’arxiu per a definir el perfil biogràfic, mentre que alhora s’intenta establir una llista i fer un comentari de les obres més destacades de cadascun dels artistes històrics que hi apareixen. Ceán va iniciar la seva carrera de la mà del noble il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, primer com a criat seu i després com a secretari, per obtenir finalment diversos càrrecs funcionarials a la cort. Va rebre una formació d’artista a Sevilla el 1768 amb el pintor Juan de Espinal, però va ser el 1778, quan va tornar a Madrid, que la seva vocació es va decantar clarament cap a l’estudi de l’art del passat. El 1783 va obtenir el seu primer càrrec públic com a oficial de la secretaria del Banco de San Carlos, antecedent del Banc d’Espanya.

El 1791 es va adscriure com a oficial a l’Archivo de Indias a Sevilla, ciutat on va fer una segona estada de sis anys. El 1798 va ser escollit acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la qual li va publicar el seu Diccionario i li va imposar que no hi figuressin artistes vius. El 1801 Jovellanos va ser desterrat a Palma, de manera que van enviar Ceán a l’arxiu de Sevilla una altra vegada, on va residir uns anys per tercer cop, fins al seu retorn definitiu a Madrid el 1808.
  Aquestes tres estades a la capital andalusa li van donar un coneixement molt ampli de l’art sevillà, les quals es van concretar en diverses monografies, com ara Descripción artística de la catedral de Sevilla (Sevilla, Casa de la Viuda de Hidalgo y Sobrino, 1804), Descripción artística del Hospital de la Sangre de Sevilla (València, Imprenta de D. Benito Montfort, 1804) i Carta de D. Juan Agustín Ceán Bermúdez a un amigo suyo, sobre el estilo y gusto en la pintura de la escuela sevillana, y sobre el grado de perfección a que la elevó Bartolomé Estevan Murillo, cuya vida se inserta y se describen sus obras en Sevilla (Cadis, Casa de Misericordia, 1806), entre d’altres. També cal recordar més obres seves, com ara la continuació del treball d’Eugenio Llaguno, Noticias de los arquitectos y arquitectura de España (Madrid, Imprenta Real, 1829), que seria el primer estudi sobre història de l’arquitectura que es va fer a Espanya; la biografia del seu protector, Memorias para la vida del excelentísimo señor don Gaspar Melchor de Jovellanos (Madrid, Imprenta Qué Fue de Fuentenebro, 1814), i Sumario de las antigüedades romanas que hay en España (Madrid, Imprenta de Miguel de Burgos, 1832), que és el primer intent de recopilar totes les restes hispanoromanes aleshores conegudes.
  A diferència d’Antoni Ponç, Ceán no era un gran viatger, sinó més aviat un home que treballava als arxius, per això havia de complementar la seva informació mitjançant una molt bona xarxa de corresponsals, que li enviaven notícies que ell recopilava i endreçava per al seu diccionari. No consta que hagués passat mai per Catalunya, per això les seves fitxes sobre els artistes del Principat són molt limitades —només se n’han comptat cinquanta-una entrades—, de curta extensió i depenen sovint d’altres fonts publicades, com ara Palomino o Antoni Ponç. Usava també altres informacions més directes, però que malauradament no personalitzava amb detall. En bastantes entrades cita notícies tretes de l’arxiu de la catedral de Tarragona, algunes fins i tot d’època medieval, com en la de l’escultor Jaume Cascalls de qui documenta els seus treballs a la façana de la seu tarragonina, o en altres d’època renaixentista amb les figures de Pere Blai, Jaume Amigó, els pintors Isaac Hermes i Pere Serafí, o encara més tardanes, com ara la de l’escultor Francesc Grau o els argenters Bonaventura Fornaguera i Bernat Maymó, ja del segle xvii. No cita el nom del seu corresponsal, però tal vegada es podria pensar en el canonge Ramon Foguet i Foraster o en algun altre clergue del seu entorn.
  També es troben altres notícies que aporten dos anònims erudits de les comarques tarragonines. El primer acredita un bon coneixement de l’activitat artística i de l’arxiu de la cartoixa de Scala Dei, que Ceán va usar en les treballades biografies dels pintors fra Joaquim Juncosa, i la del seu cosí Josep Juncosa, també completades amb altres notícies de l’arxiu de la catedral tarragonina; el segon corresponsal li dona informació de l’arxiu municipal de Reus, amb dades sobre les obres artístiques de la prioral de Sant Pere i d’altres indrets propers a la ciutat, així es documenta la intervenció del pintor medieval Joan Cesilles el 1382 al retaule de la prioral, que seria renovat per Perris Austris el 1557, entre altres dades com ara algunes de referides al pintor de Valls del segle xviii Jaume Pons i Monravà, que també va treballar a Reus.
Finalment, Ceán en relació amb els temes catalans també cita encara dues altres fonts més imprecises: unes «Noticias de Cataluña» i unes «Noticias de Barcelona», que no semblen correspondre a cap arxiu concret, sinó a informacions d’orígens plurals i incerts. Gràcies a aquestes informacions, per exemple, ens perfila la tasca d’escultors destacats com ara Agustí Pujol, Jaume Ribot, Francesc Santacruz, Pere Costa, Jacint Morató, Lluís Bonifàs, o els pintors Antoni Viladomat i el seu fill Josep, o Manuel i Francesc Tramulles, a més del seu pare, l’escultor Llàtzer. Per a artistes que van tenir tractes amb la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, com és el cas del gravador Pasqual Pere Moles, també cita l’arxiu de la institució que li era molt proper. Ceán és un home sempre ben informat, com es veu en les entrades de dos artistes que ja tenien una certa bibliografia prèvia, aquest seria el cas del cartoixà Lluís Pascual, el qual havia treballat a Sevilla —i ja citat per Pacheco i Palomino— i va tenir importants encàrrecs per a la cartoixa de Grenoble; o el cas de el pintor barceloní Miquel Serra, que es va establir a Marsella on va fer una molt bona carrera professional reconeguda i descrita per les fonts literàries antigues franceses, que ara Ceán recull i sintetitza de forma molt eficient en el seu article del Diccionario.
  La idea de l’art català que es pot deduir de la lectura del repertori de Ceán és lògicament desenfocada, ja que la presència de l’art medieval és ínfima i només en la mesura que ens acostem al segle xviii, les biografies són més completes i amb referències directes a obres existents. Les valoracions de qualitat de les obres són molt escasses i quan apareixen normalment depenen de les prèvies de Palomino, Ponç i les orals de Mengs, de qui Ceán va ser també deixeble un temps molt curt, cosa que evidencia un probable desconeixement visual directe d’aquestes obres. Amb tot, algunes de les seves notícies documentals tenen un mèrit indiscutible pel seu caràcter primerenc, i algunes de les seves semblances tenen el valor afegit d’una opinió antiga, atesa la pèrdua de la major part de la producció d’alguns artistes del segle xvii, com ara els pintors Juncosa.

Bibliografia sobre Juan Agustín Ceán Bermúdez: «Homenaje a don Juan Agustín Ceán Bermúdez» (Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, 1951-1952, p. 95-246); José Clisson Aldama, Juan Agustín Ceán Bermúdez. Escritor y crítico de bellas artes (Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos, 1982); Julián Martín Abad, «Obras manuscritas y papeles de Ceán Bermúdez en la Biblioteca Nacional» (Boletín del Centro de Estudios del siglo xviii, Oviedo, núm. 1, 1991, p. 3-42); Elena Santiago Páez, El gabinete de Ceán Bermúdez, dibujos, estampas y manuscritos en la Biblioteca Nacional (Gijón, Museo - Casa Natal de Jovellanos, 1997), i Jorge Maier Allende, ad vocem, Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2009).


Bonaventura Bassegoda

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí