Mercè Vidal i Jansà es va doctorar per la Universitat de Barcelona (1989) amb la tesi Teoria i crítica en el Noucentisme. Joaquim Folch i Torres, amb la qual obtingué el Premi IEC d’Arqueologia i Història Antiga Josep Puig i Cadafalch 1990 i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1991. Va ser professora d’art, arquitectura i disseny del segle xx a la Universitat de Barcelona i des del 1990 era professora titular del Departament d’Història de l’Art d’aquesta universitat. Va ser membre des del 1986 del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona.
  Va impartir docència en diversos centres universitaris, com ara l’Escola Universitària de Formació del Professorat (Universitat de Barcelona), l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (en la càtedra d’Ignasi de Solà-Morales i Rubió de la Universitat Politècnica de Catalunya), EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i la Universitat de Lió, i va fer estades de recerca a la Fondation Le Corbusier de París (2006).

Va exercir les tasques de crítica d’art a la revista Serra d’Or, en la Secció d’Art dirigida per Alexandre Cirici, des del 1972. Era membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA). També va col·laborar en revistes especialitzades, com ara Annals, L’Avenç, De Museus, Matèria, Memoria Artium, Desing Discourse Japan, Docomomo International; i en catàlegs d’exposicions internacionals, com ara «Paris-Barcelone. De Gaudí à Miró» (París, 2001) i «Barcelona and Modernity. Picasso, Gaudí, Miró, Dalí» (Museu d’Art de Cleveland i Museu Metropolità d’Art, 2006). Va comissariar exposicions, com ara «Art i modernitat als Països Catalans» (1978), «Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici 1914-1983» (1984), «El Noucentisme. Un projecte de modernitat» (1994, guardonada amb el Premi ACCA de la Crítica d’Art), «Manuel Sayrach i Carreras. Arquitecte humanista» (2011) i «La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya, 1913-33» (2018), i va ser membre del jurat del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (1972-1986). També va assessorar sobre museus i va realitzar estudis sobre el patrimoni arquitectònic i ambiental d’alguns municipis, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (en aquest darrer portà a terme la «Ruta del Modernisme»). En conjunt obtingué el Premi Llorenç Presas i Puig de Recerca dins els IV Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (2005). Va ser presidenta, des del 2005, dels Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL). També va ser vocal del Patronat de la Fundació Folch i Torres.
  Com a historiadora va publicar, entre d’altres, Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i modernitat, juntament amb A. Suàrez (1993); 1912. L’exposició d’art cubista de les Galeries Dalmau (1996); Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí (2005; VIII Premi d’Investigació Local i Comarcal «Llorenç Sans», del Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), i Joaquim Folch i Torres. Últims escrits (2009). En els darrers anys va publicar Joaquim Folch i Torres. Llibre de viatge 1913-1914 (2013), Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916 (2014), i va dirigir l’obra Joies del Noucentisme (2016). Va ser comissària de l’Any Joaquim Folch i Torres, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Formà part del Comitè Organitzador del I i II Simposi Internacional sobre el Noucentisme (Sitges, 2015 i Girona, 2017). Va participar amb comunicacions a congressos internacionals i va impartir conferències a Brighton, l’Havana, Istanbul, París i Osaka, entre d’altres.