Pelegrí Casades i Gramatxes era advocat i va exercir de procurador dels tribunals, però és avui recordat per la seva activitat com a historiador de l’art, disciplina a la qual va arribar a partir de la vinculació a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, entitat en la qual va ingressar el 1879, i el 1926 en va ser vicepresident, quan era ja Centre Excursionista de Catalunya. El 15 de juny de 1882 es va fer soci de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa, en la qual el 31 de gener de 1896 fou nomenat director del Boletín que aquesta institució publicava, el qual sota la seva responsabilitat, va esdevenir Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, amb periodicitat trimestral, i de la qual es van publicar seixanta-sis números, des de la tardor del 1896 fins que va desaparèixer el 1913, encara que el 1912 i el 1913 només va aparèixer un sol número per any. Aquesta es pot considerar la revista catalana més antiga amb especial dedicació a la història de l’art i a l’arqueologia. Hi van fer aportacions primerenques alguns futurs grans historiadors de l’art com ara Luis Tramoyeres, Elies Tormo, o Josep Gudiol. El 22 de maig de 1896 va ser nomenat secretari de l’associació sota la presidència de Marià Fuster.
  El 1894 es va incorporar com a soci a l’Ateneu Barcelonès, on també va exercir de secretari el 1903 sota la presidència primer de Joan Maragall i després de Lluís Domènech i Muntaner. El seu reconeixement públic es va concretar amb la seva elecció el 6 de juliol de 1901 com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres a proposta d’Antoni Rubió i Lluch, Francesc de Bofarull i Joaquim Miret i Sans. Hi va ingressar el 1903 amb el discurs Influències de l’art oriental en los monuments romànichs de Catalunya, el qual va ser respost per part de la corporació per Joaquim Miret i Sans. Aquí també fou secretari de la institució en dues etapes entre el 1918 i el 1921, i del 1927 al 1931. Fou molt actiu en el procés de cessió i restauració del palau de la comtessa de Palamós, on actualment hi ha la seu d’aquesta acadèmia.

El prestigi intel·lectual de Casades era molt alt a la ciutat per la seva tasca extraordinària de divulgador cultural com a conferenciant sobre temes d’art i arqueologia en diverses seus, però especialment mitjançant el Centre Excursionista de Catalunya. La seva obra escrita, però, és bastant més limitada. En format llibre només va publicar, Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, (Barcelona, Tip. L’Avenç, 1897), que ha estat reeditat per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès el 1997. La resta de la seva producció cal rastrejar-la a les revistes excursionistes, al Boletín i a la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, en la qual és autor de les ressenyes de bibliografia encara que no vagin signades, i al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. Cal recordar també un dels seus darrers treballs, «Tenia museus Barcelona?», publicat al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (maig 1935), on explica l’inici dels museus municipals i transcriu l’informe de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa, fet per Puiggarí, en favor de la compra de la col·lecció xinesa d’Eduard Toda el 1883, i que finalment no va ser adquirida per l’Ajuntament. A la biblioteca de l’Ateneu (manuscrit núm. 1224) es conserva una fotocòpia del manuscrit d’un inèdit treball autobiogràfic, Memòries d’un home que no arribà enlloc, que resten pendents d’estudi.

Bibliografia sobre Pelegrí Casades i Gramatxes: Joan Ainaud de Lasarte, Pintures del segle xiii al carrer de Montcada de Barcelona. Discurs llegit el dia 18 de maig de 1969 en l’acte de recepció pública del Dr. Joan Ainaud de Lasarte a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i contestació de l’acadèmic numerari Agustí Duran i Sanpere (Barcelona, L’Acadèmia, 1969, p. 5-7), i Pere Molas i Ribalta, ad vocem, Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012).