Tornà a Barcelona l’any 1875 i començà a col·laborar en els butlletins de l’Associació d’Excursions Catalana amb descripcions dels viatges realitzats. Així començà la seva llarga carrera de publicista a La Bandera Catalana (1875), a L’Escut de Catalunya (1879-1880), al Diari Català (1879-1881), a La Ilustració Catalana (1880-1883) i a L’Avenç (1881-1893), on escriví articles, subproductes de l’excursionisme d’erudició, d’art i d’història: «Un dolmen» (1882), «Estudis comparatius d’arqueologia, L’exposició Parés» (1884), els quals són de temàtica catalanista i lingüística, i un de crítica d’art, «Una opinió» (1882), on reflecteix la concepció de l’art dels pensadors anarquistes, el qual ha de tenir un propòsit, un pensament al servei de la humanitat i que no pot ser només decoratiu. La missió de l’artista és, per tant, didàctica. Aquest article es tornà a publicar, en espanyol, a la revista col·lectivista anarquista Acracia, amb el títol «Sobre arte» el 1886. L’any 1891 finà Rossend Arús, que llegà la seva biblioteca a la ciutat. Canivell, en qualitat de marmessor, en compongué el fitxer i redactà el catàleg. El 1895, quan s’inaugurà la Biblioteca Pública Arús, en fou nomenat bibliotecari-director, càrrec que ocupà fins a l’any 1922. Això li permeté de transformar-se en el més important publicista de les arts gràfiques del seu temps i en un notable dibuixant i iniciador de tota mena d’activitats artístiques tendents a dignificar les arts del llibre hispàniques.
Pel que fa al terreny de la història de l’art, és molt important tot allò que publica sobre les tècniques de reproducció de la imatge ja al primer número, l’any 1900, de la Revista Gràfica, òrgan de l’Institut Català de les Arts del Llibre, particularment sobre la introducció a Espanya de la litografia, «Carlos Labielle» (Revista Gràfica, Barcelona, 1900), i del fotogravat, «Heribert Mariezcurrena y la introducció de la fototipia y del fotogravat en Espanya» (Revista Gràfica, Barcelona, 1900). L’any 1922 tornà més àmpliament a tractar la litografia amb l’article, «Primer centenario de la litografia en España. Notas sueltas, datos y comentarios» (Anuario Tipogràfico Neufville, Barcelona, 1922). Del número 2 de la Revista Gràfica (1901-1902) són notables la nota biogràfica sobre el gran dibuixant Josep Lluís Pellicer, fundador amb ell de l’Institut Català de les Arts del Llibre, i sobre un altre dibuixant, menys conegut, Pedro Eriz. Del 1910 és l’edició del seu estudi sobre la Iconografía del rey Don Jaime I el Conquistador, premiat per la Diputació de Tarragona el 1909. Quan la fundació tipogràfica Neufville decidí publicà els seus Anuarios Tipográficos (n’aparegueren sis volums, els anys 1910, 1911, 1912, 1913, 1914 i 1922), Canivell en fou col·laborador artístic i realment l’ànima. Hi publicà importants treballs sobre aspectes tècnics o històrics de les arts gràfiques, com ara el ja citat l’any 1922 sobre el «Primer centenario de la litografía en España», «Eudald Pradell, notable gravador de ponçons» (1910) i «L’Institut Català de les Arts del Llibre» (1911), entre d’altres. Canibell seguí col·laborant fins a la seva defunció a les revistes que la fundació Neufville edità d’ençà l’any 1920, primer Crónica Poligráfica i després, a partir del 1925, El Mercado Poligráfico, amb articles dedicats a la impremta i a les arts del llibre en general. Canibell fou el més important historiador de les arts gràfiques del seu temps, i n’és una bona prova la qualitat de la seva tasca de redactor en l’especialitat de les arts del llibre a l’Enciclopedia Espasa, que el convertí en un dels més ferms i documentats col·laboradors de l’empresa. |
