Carles de Bofarull i (de) Sans va néixer a Barcelona l’any 1852 i va morir a la mateixa ciutat el 1927. Fou germà de Francesc de Bofarull (1843-1938), director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el qual va succeir el seu pare, Manuel de Bofarull i de Sartorio (1816-1892), i el seu avi, Pròsper de Bofarull i Mascaró (1777-1859), advocat i arxiver nascut a Reus i de família noble.
  Carles de Bofarull va formar part d’una generació d’intel·lectuals vinculada a corporacions ciutadanes d’arrel catalanista i de gran activisme cultural, com és el cas del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonina. En ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, aquesta entitat va ser l’encarregada d’organitzar la secció arqueològica de la mostra, amb més de tres mil peces, procedents sobretot de col·leccions privades i d’institucions religioses. Carles de Bofarull fou l’autor de l’inventari raonat d’aquesta secció, publicat l’any 1890.
  Un cop acabada l’exposició, l’Ajuntament va crear una comissió per tal de conservar els edificis que s’havien construït durant la mostra i convertir-los en museus i li fou confiada la tasca de director conservador de la col·lecció arqueològica, que seria el germen, primer, del Museu Municipal d’Història i, després, del Museu de les Arts Decoratives i Arqueològic, mentre que el pintor i dibuixant Josep Lluís Pellicer va assumir la direcció del Museu Municipal de Belles Arts i del de Reproduccions. En morir Pellicer l’any 1901, Carles de Bofarull fou nomenat director dels museus municipals d’art i d’arqueologia, càrrec que exercí fins que es va jubilar, l’any 1920, en què fou substituït per Joaquim Folch i Torres. Tot i la limitació dels mitjans, durant la seva direcció s’endegaren serveis annexos, com el laboratori fotogràfic, la biblioteca dels museus i la publicació de catàlegs. L’any 1902 va ser cap dels serveis tècnics de l’Exposició d’Art Antic, celebrada al Palau de Belles Arts de Barcelona, així com l’autor del catàleg de la mostra. També va realitzar el catàleg del Museu de Belles Arts, ubicat al palau del mateix nom, editat l’any 1906. Com molts homes del seu temps, fou col·leccionista, en concret, d’instruments de ferro, fusta i llautó per a la il·luminació, com canelobres, candelers i llànties, i en feu donacions als museus.

Entre les seves obres més rellevants, destaquen Inventario general razonada de la sección arqueològica de la Exposición universal de Barcelona (Barcelona, Imprenta de Luis Tasso, 1890), Catálogo de la exposición de arte antiguo, publicado por la Junta de Museos y Bellas Artes (Barcelona, Reproducciones Artísticas Thomas, 1902) i Catálogo del Museo de Bellas Artes de Barcelona (Barcelona, Sucesores de F. Sánchez, 1906).

Bibliografia sobre Carles de Bofarull i Sans: «Visita a la col·lecció de llums de D. Carles de Bofarull» (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, núm. 26, març 1897, p. 118); Andrea Garcia Sastre, Museus d’Art de Barcelona. Antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l’any 1915 (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1997); M. Josep Boronat Trill, La política d’adquisicions de la Junta de Museus (1890-1923) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Junta de Museus, 1999), i B. Bassegoda, «Les primeres adquisicions dels museus municipals de Barcelona fins al 1890», a B. Bassegoda, I. Domènech, Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013, p. 51-72).