Alexandre-Louis-Joseph de Laborde, quart fill d’una família aristocràtica acomodada, va rebre una sòlida formació acadèmica i militar. La caiguda de la monarquia francesa, amb la qual el seu pare, Jean-Joseph de Laborde (1724-1794), havia mantingut un vincle molt estret, el va obligar a mantenir-se allunyat de França, i va iniciar un recorregut per diferents territoris europeus. La situació d’exiliat el va dur a iniciar una vida nòmada que li va permetre visitar Itàlia, els Països Baixos, Alemanya, Catalunya i Suïssa, on es va poder retrobar amb la seva mare i la seva germana. El 1797 va retornar a la seva pàtria i va fixar la residència en la propietat familiar de Méréville, en la qual es va envoltar d’amics intel·lectuals que el van ajudar a desvetllar una vocació literària incubada en el decurs dels diferents viatges realitzats.

El 1800 la relació amb Llucià Bonaparte li va obrir les portes de l’Ambaixada de França a Espanya. Dos anys després, el seu interès pel patrimoni espanyol es va traduir en l’edició de l’obra Description d’un pavé de mosaïque dans l’ancien ville d’Italique. Amb el pas del temps, l’aportació de Laborde ha esdevingut un referent ineludible per a tots els especialistes interessats en l’estudi de l’arqueologia clàssica. Tanmateix, l’aparició de Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, 4 v. (1806-1820), atesa la dimensió il·lustrada i el caràcter enciclopèdic de l’obra, va representar un abans i un després en els estudis sobre el patrimoni espanyol i va determinar l’immediat interès dels viatgers europeus per les manifestacions monumentals i culturals espanyoles. Malgrat el predomini d’un gust classicista, traduït en una decantació oberta per les restes arqueològiques romanes, o l’existència d’una mirada carregada de prejudicis i tòpics, el llibre de l’erudit francès va ajudar a situar la península Ibèrica en la cartografia del viatger europeu, inaugurant una nova ruta que, amb la irrupció de la sensibilitat romàntica, va ser contemplada com a una estació de trànsit en el camí vers la descoberta del mite orientalista.
  Les dues publicacions anteriors, sumades a una tercera, l’Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808) completen la trilogia de les produccions dedicades al territori hispànic i marquen l’inici d’una etapa molt prolífica en la qual l’autor va alternar les publicacions de tipus patrimonial amb d’altres de caràcter més miscel·lani. Durant aquests anys, la seva activitat es va veure afavorida per la bona relació amb Napoleó Bonaparte, de qui va obtenir favors i reconeixements, com el del seu nomenament, l’any 1809, com a auditor del Consell d’Estat. Un any després va ser nomenat director del servei de ponts i camins del departament del Sena; un càrrec que va ocupar fins l’any 1816 i li va permetre culminar un dels projectes més desitjats de la seva carrera, el de la publicació de Les monuments de la France classés chronologiquement et considérés sous les rapport des faits historiques et de l’étude des arts, 2 vol. (1816 i 1836).
  El seu ideari reformista i de servei públic es va concretar en l’edició de l’obra Projets d’embellissement de Paris et de travaux d’utilité publique, concernant les ponts et chaussées (1816). El llibre es configura com una memòria dels anys de gestió al capdavant d’aquest lloc de responsabilitat i també un estat de la qüestió sobre la situació de les infraestructures públiques franceses.
  Després de la caiguda del seu principal protector i benefactor, esdevinguda l’any 1816, el comte de Laborde va mantenir una incansable activitat literària que el va dur a concloure, amb l’aparició del quart volum, l’any 1820, la sèrie del Voyage pittoresque et historique de l’Espagne. En aquesta mateixa línia d’actuació, entre els anys 1821 i 1822, va publicar l’obra Voyage pittoresque en Autriche, de característiques similars a l’anterior.
  El darrer període de la seva existència es caracteritza per una evolució ideològica que el va conduir a abraçar la causa monàrquica sota el regnat de Lluís Felip d’Orleans, amb qui va establir una relació d’amistat. El vincle existent entre tots dos va tenir un efecte immediat: el nomenament com a prefecte del Sena i l’inici d’una carrera política que va perdurar fins a l’any 1840. El 1833 va ser nomenat relator de la Comissió de les Antiguitats de França, un càrrec que va comportar com a fita més important la publicació de l’obra Versailles ancien et moderne (1841). Mentrestant, cinc anys abans havia culminat la seva enciclopèdica obra sobre els monuments de França, amb l’edició del segon i darrer volum. Ambdós treballs confirmen una consolidada autoritat i una merescuda fama de gran reputació, en matèria patrimonial.

Bibliografia sobre Alexandre-Louis-Joseph de Laborde (comte de Laborde): Lacroix, «Alexandre de Laborde», a Michaud (dir.), Biographie universelle (París, Louis Vivér, 1854, p. 286-302); J. D. Guigniaut, Notice historique sur la vie et les travaux de M. Le comte de Laborde, séance publique annuelle du 7 décembre 1860 (París, 1860); «Alexandre (Louis-Joseph), comte de Laborde», a Turner, J. (ed.), The dictionary of art, vol. xviii (Nova York, Grove, 1996, p. 579); Z. Mezinski, Jacques Moulinier et François Ligier. Dessins originaux pour le «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne» par Alexandre de Laborde (1807-1820) (Montpeller, Université Montpellier III, 2003-2004; diploma d’estudis aprofundits d’història de l’art dirigit per Laure Pellicer); Z. Mezinski, «La figura d’Alexandre de Laborde», a J. Casanovas Miró, F. M. Quílez i Corella (ed.), El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde (1806-1820). Dibuixos preparatoris (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006, p. 23-29); F. M. Quílez i Corella, «Aproximació a les fonts artístiques del Voyage pittoresque et historique de l’Espagne», a J. Casanovas Miró, F. M. Quílez i Corella (ed.), El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde (1806-1820). Dibuixos preparatoris (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006, p. 61-79), i F. M. Quílez i Corella, «Aspectes artístics, culturals i ideològics d’una obra emblemàtica», a La mirada d’un viatger. Estudis. Descripció del Principat de Catalunya. Alexandre de Laborde (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 15-26).