Felio Antoni Vilarrubias i Solanes, net del jurista sabadellenc Felio Vilarrubias Busquets, estigué vinculat a l’Administració pública i ha destacat com a expert en protocol i cerimonial. Format a l’Institut d’Estudis d’Administració Local de Madrid, del qual acabaria sent professor a la delegació a Barcelona, fou funcionari de la Diputació de Barcelona i cap de Protocol i Ceremonial de la Fundación Príncipe de Asturias des del 1980. Catòlic, i militant carlí des de l’adolescència, i amb una adscripció al franquisme que mai no desmentí, ha fet nombroses publicacions de caire històric, polític, literari, com ara El llanto de Europa (1948) i de caire memorialístic.

S’apropà també a la història de l’art, camp en el qual s’ha proclamat deixeble d’Adolf Florensa, i publicà, fruit de la seva participació en la Germandat de Poblet, de la qual fou secretari, Historia del patronato del Real Monasterio de Poblet (1930-1955) (Poblet, Abadia de Santa Maria de Poblet, 1957), El altar del Santo Sepulcro del Real Monasterio de Santa Maria de Poblet (Poblet, Abadia de Poblet, 1960), La antigua capilla de las reliquias del Real Monasterio de Poblet (Poblet, Abadia de Poblet, 1961) i La restauración de Poblet (Poblet, Abadia de Poblet, 1961), restauració en la qual ell intervingué molt directament. Fruit d’una nova etapa en què estigué adscrit a l’administració de la Biblioteca de Catalunya —aleshores rebatejada com a Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona—, són dos llibres basats en documentació d’arxiu, de notable interès: Noticia de una colección de papeles de José Massanés y Mestres (1777-1857) y Josefa Massanés de González (1811-1887) existentes en la Sección de Manuscritos (Barcelona, Biblioteca Central, 1966) i Notícia histórico-arquitectónica de los edificios del antiguo Hospital de la Santa Cruz y Casa de Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona (1401-1928) (Barcelona, Biblioteca Central, 1969). En la primera, documenta la tasca d’un enginyer militar —i de la seva filla escriptora— que tingué un paper important en l’urbanisme i l’arquitectura barcelonins de la primera meitat del segle xix. La segona és, encara ara, la monografia de referència sobre un monument gòtic civil molt important: l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Bibliografia sobre Felio Antoni Vilarrubias i Solanes: Who’s who in Spain. 1st edition (Barcelona, Intercontinental Book and Publishing, 1963).